De color pistatxo
França Riberaygua. Diu que el Fiat Panda 4x4 que porta és la millor inversió en un vehicle que ha fet mai. A la secretària d’organització dels liberals li agraden els cotxes des de sempre i fins i tot ha participat a curses.
El Fiat Panda és com un més de casa. Per França Riberaygua és la millor inversió que ha fet mai en un vehicle. Diu que tant li serveix per moure’s fins a l’escola dels fills i la feina com per anar a esquiar. “No ho sembla, però hi cap de tot al maleter.” D’aquest, fa sis anys que en treu profit sense cap problema i no passa gaire desapercebuda: la carrosseria és de color pistatxo i té unes taques de colors que van afegir amb els fills per decorar-lo. I per acabar-ho d’arrodonir, també té un adhesiu al darrere amb la fotografia del gos. “A aquests cotxes els queden bé els colors divertits”, considera. I tots hi van tan bé que quan cal fer un viatge més llarg i han d’agafar l’Audi A6 –que també guarda al garatge– els fills troben a faltar el petit.
Un és més seriós i l’altre més alegre, però tots dos sempre han d’estar impol·luts. Els du nets, amb el dipòsit ple i les revisions al dia. Es nota que li agrada i hi entén. De fet, ha sorprès uns quants mecànics quan els ha explicat detalls tècnics del cotxe que pocs clients controlen. “I si això ve d’una dona, encara els sobta més”, explica.
L’interès de l’advocada per l’automoció li ve de ben jove. Treure’s el carnet era la motivació més gran que tenia per arribar als 18 anys. De fet, l’endemà de l’aniversari ja es va examinar i va començar a fer córrer el Volkswagen escarabat, el primer cotxe. Aviat va sumar quilòmetres amb les anades i vingudes de Tolosa, on estudiava.
I de seguida va venir l’època de les curses de cotxes. Per a un profà en la matèria pot semblar contradictori que la política valori la seguretat per sobre de tot i que alhora es llancés a xalar amb la velocitat, però s’explica: “És més perillós córrer a la carretera que no pas participar en curses”, i detalla que a les competicions “el cotxe va protegit, portes un vestit ignífug i casc i sempre hi ha l’ambulància a punt”. De fet, no recorda haver vist cap accident greu i en primera persona, amb el seu BMW2002, tan sols una vegada va sortir de la carretera, en un incident en què va quedar il·lesa.
Més endavant va tornar a obrir-se pas en un entorn poc freqüentat per les dones. Va ser la primera fèmina que va entrar a la junta de l’Automòbil Club d'Andorra, pels volts del 2006. D’aquell temps recorda especialment l’impuls que es va donar al circuit del Pas.
I el proper objectiu sobre rodes? Potser un viatge per Itàlia. No són precisament coneguts per la bona conducció però el país segur que val la pena.