El cotxe dels 18 anys

Buscava un utilitari amb el qual pogués viatjar i que no fos ni massa gran ni massa car”. Amb aquestes premisses va començar el Xavier Fernández la recerca del seu primer cotxe, fa uns set anys, quan en tenia 18 i el carnet acabat d’estrenar –en un dia d’examen es va treure la teòrica i la pràctica perquè havia tingut bon mestre, el seu tiet, que té una autoescola a Navàs–, i va acabar fent cap al Seat León que encara condueixi avui. “És el primer que he tingut i no m’ha fallat mai. I que per molts anys duri!”, exclama divertit.

I com que volia un vehicle per moure’s amunt i avall, doncs això ha fet amb ell, viatjar de nord a sud quan ha tingut temps lliure. Quilòmetres cap a França, Portugal i Espanya –el camí cap a Granada el coneix bé perquè hi va sovint amb la dona, que és d’allà– i alguna anècdota que s’ha anat gestant entre tanta car­retera i ciutat estrangera. La novatada encara la recorda: el primer viatge llarg que va fer per estrenar el Seat va ser a Salamanca amb els amics per visitar un company. “Després d’una estona d’haver-lo deixat aparcat, un d’ells em va demanar les claus per anar a buscar la càmera de fotos... i el cotxe no hi era!” Qui se l’havia endut? Doncs el senyor de la grua, perquè els havia passat l’hora del tiquet de la zona blava i es veu que en aquella ciutat castellana no en deixen passar ni una. “Però la història no va acabar aquí. L’amic a qui anàvem a visitar es va oferir per dur-nos al dipòsit a recollir-lo i en sortir del pàrquing... li va rebentar la roda”, prossegueix. D’això se’n diu mala sort en cadena.

Amb tot, el León no ha estat l’únic cotxe que ha tingut el Xavi en propietat. Poc després de la majoria d’edat, i com a encampadà de mena, no va deixar perdre l’ocasió que tenia carnet per participar en el famós Crash Car –o el que és el mateix, un combat a mort entre cotxes esgavellats i ben tunejats– que cada any que s’organitza al poble per la festa major. I va trobar un Nissan Primera ideal per al que necessitava: tenia la revisió feta i l’ITV passada i només li va costar, atenció, 100 euros. “I abans de fer-lo anar al Crash Car encara el vaig tenir un any. Era el cotxe de guerra. El deixava als amics, no hi havia problema si et ratllaven o hi feien un bony”, bromeja.

En tot cas, el conseller de Turisme, Esports i Joventut es confessa poc amant del món del motor. “Mai he estat cap fan dels cotxes. Miro que compleixin quan els necessito i que siguin econòmics”, diu. Pràctic de mena, vaja.