Canvi de xip
Víctor Filloy. El gerent de l’Associació de contractistes d'obra ha substituït la visita a les benzineres pels endolls. Des de l’estiu, té un Citroën C-Zero, un cotxe 100% elèctric.
Canvi de xip
Si mai van a creuar el pas de vianants una mica despitats i sona un clàxon, potser és en Victor Filloy qui reclama la seva atenció. No seria la primera vegada que el gerent de l'Associació de contractistes d'obra) es troba amb algú que no ha advertit la presència del seu cotxe. És clar, no fa soroll ni és perceptible a l’olfacte, perquè no treu fum. Suposo que ja hauran endevinat que Filloy té un cotxe 100% elèctric.
Va canviar un Fiat Panda 4x4 per un Citroën C-Zero blanc aquest estiu i ho va fer amb voluntat de contribuir al medi ambient i al desplaçament sostenible, però també per una qüestió de practicitat. “Mai més has de parar a una benzinera”, comenta. A canvi, dos cops a la setmana ha d’endollar el cotxe per carregar-lo. Fent això, Filloy ja es pot desplaçar amb el C-Zero amunt i avall. El vehicle disposa d’una autonomia de 150 quilòmetres, i per tant l’utilitza per al dia a dia per Andorra. Quan ha de viatjar fora agafa un altre cotxe que té, de combustió.
De la decisió de passar-se a l’elèctric, Filloy n’explica que feia temps que li donava voltes a la idea i que en sortir els ajuts de Govern per fomentar aquest tipus de vehicles, no s’ho va pensar més. “Són cotxes cars i sense ajuts és difícil accedir-hi”, indica. A més de la subvenció econòmica, els conductors d’elèctrics no paguen la taxa de tinença de vehicles, poden circular pel carril bus, aparcar de forma gratuïta durant dues hores, i carregar al carrer sense cost. “Són uns incentius brutals”, assenyala.
L’estalvi en despeses i les facilitats a l’hora de desplaçar-se no són els únics avantatges que destaca ell. “A nivell mecànic et donen molta fiabilitat, perquè no tenen mecànica”, ressalta. I conduint, afirma que un té una major sensació de tranquil·litat, “no té el nerviosisme que dona la gasolina o el gasoil”. Per tot, el responsable de l'Associació de contractistes creu que un cotxe elèctric com el seu és ideal per a ciutat, i Andorra, “un país que podria integrar molt bé aquests vehicles, no només pel desplaçament de persones, sinó també pel transport de mercaderies”.
“És un canvi de xip passar d’un cotxe de combustió de tota la vida a un d’elèctric”, assegura. “Hi ha gent a l’expectativa, que pensa que és molt d’hora”, diu. Sigui com sigui, està molt satisfet amb el canvi. De fet, si tingués més poder adquisitiu, ho té claríssim, “em compraria un elèctric potent, d’aquests amb els quals pots fer 500 quilòmetres”.
La bateria, el taló d’Aquil·les
Un dels temes que desperta més reticències pel que fa als elèctrics és la despesa en bateria. Ho explica i argumenta: “d’aquí a deu anys s’han de canviar les bateries, que en el cas del meu cotxe pot costar uns 3.000 euros. Però a qualsevol de combustió li has de fer la corretja, l’embragatge, la distribució, i els 3.000 euros marxen igual”.