Amb revolts i neu

Haver nascut en un indret de fred i neu sempre és un plus a l’hora d’emprendre una nevada al volant. Al Carles Naudi, empresari i conseller general del grup liberal, això de la conducció sobre neu i gel no li fa pas por. “Respecte, sí, perquè sempre se li ha de tenir a la neu, però por, no”, deixa clar. I per això fa anys que roda pel país amb un Panda 4x4. El que condueix ara és nou, no té més d’un any i mig, i ha succeït l’anterior model (el mateix però en versió més antiga) que havia tingut durant més d’una dècada. “Em va molt bé tenir un cotxe petit i 4x4 per anar per Andorra. Per a les sortides a fora amb la família, les maletes, les bicicletes de les nenes i tot plegat en tenim un altre de més gran”, comenta.

El seu Panda funciona durant tot l’any amb rodes de contacte. “Tota la vida he viscut a la Massana en una zona amb molt pendent, pujades i baixades i revolts... i neu a l’hivern. I per exigències del guió quasi que tinc un màster en conducció amb neu!”, bromeja. De menut, de camí de tornada al col·le i ell com a passatger, veia com els pares anaven trampejant les costes quan la via estava blanca. “I el pare ja em deia que a les baixades amb neu millor no frenar.”

I assenyala cofoi que tot i que hagi caigut un temporal de mil dimonis, d’aquells de campionat, “sempre he arribat a casa”.

Naudi condueix des de ben jove. Saben quan es va treure el carnet? Doncs passades 48 hores del divuitè aniversari. I el dia que arribava a la majoria d’edat la família li tenia preparat un gran regal per a l’ocasió: el seu primer cotxe. Allò va ser el desembre del 1993 i la mateixa setmana que se celebraven eleccions a Andorra. “I jo volia de totes totes anar a votar conduint, em feia moltíssima il·lusió”, redibuixa ara. Així va ser que el Carles, d’estrena d’edat, cotxe i carnet va dur la família fins al col·legi electoral perquè tots, inclòs ell, dipositessin la papereta a l’urna.

Poc amant de fer viatges llarguíssims en cotxe –prefereix el tren o l’avió– recorda un parell de sortides d’aquelles de quilòmetres i manta amb els amics. Una, amb ferri inclòs, l’any 1992 per anar a Londres a veure la mítica final de Wembley amb el gol de Koeman inclòs. I l’altra, a París, un any abans, a la Final Four del Barça de bàsquet contra el Pop 84. “I a la tornada alguns andorrans blaugrana van anar en avió i es van trobar amb un temporal a París... i nosaltres en cotxe vam arribar només mitja hora més tard que ells!”, exposa.

Més aviat que tard, un d’elèctric

Ara per ara tots els vehicles que ha tingut han funcionat amb combustible. Però ja fa dies que li roda pel cap la idea d’evitar al màxim les emissions i es planteja, més aviat que tard, entrar a l’era dels vehicles elèctrics. “Necessito el cotxe cada dia per moure’m i al final són molts viatges”, diu amb referència a les emissions.