Gasolina per les venes

Que Marcel Besolí s’havia de dedicar al món del motor estava més que escrit. Sent net i fill de pilot i copilot de ral·lis (el seu avi va ser el primer andorrà a córrer, i fer-ho fins al final, el mític Ral·li de Montecarlo, des de Lisboa fins a Mònaco, i el pare va ser campió d’Espanya i Catalunya en la seva modalitat), seria estrany que hagués obviat la genètica. Sis temporades competint i el dia a dia fent d’instructor al circuit de gel del Pas són la prova que això de la gasolina li circula per les venes.

Però, què condueix el menut dels Besolí quan no ha de superar revolts a tota marxa ni ense­nyar sobre una pista congelada? Doncs des que té carnet ha dut de tot. “He portat molts cotxes però durant anys no en tenia cap de fix, duia els de casa. Quan vivíem a Barcelona el pare tenia una empresa de rènting i els canviàvem sovint, llavors anava agafant de tot. Però el primer que vaig tenir en propietat el vaig heretar de la meva germana i va ser un Fiat Punto que es va morir un dia quan anava per la collada de Tosses... i vaig haver de tornar a casa en taxi!”, explica. Amb aquell cotxe en va viure de tots colors. Entre riures, recorda com un any de joventut, amb un amic van pujar al coll d’Ordino per veure passar de prop el Ral·li d’Andorra i ja de baixada a la tarda van començar a rodar a estropades i a deixar enrere una fumera ben negra... fins que el cotxe va dir prou i es va quedar en pana. El problema? No era pas que la màquina fos tan vella com per no poder seguir, no, sinó que l’amic del Marcel, a l’hora d’emplenar el dipòsit abans de pujar va posar-hi per error gasolina en lloc del gasoli que demanava aquell Punto. “I sort que, com que érem joves i no teníem gaire pressupost, només li havíem posat 10 euros!”, exclama. El problema el van resoldre per la via ràpida: van fer el ple de gasoli, van remenar una mica el cotxe, i com una seda.

Després d’aquell inicial Fiat, el primer cotxe “amb cara i ulls” que va tenir al seu nom va ser un Seat León... que va acabar fent el mateix camí que l’anterior: a la collada de Tosses no, però també va acabar passant a millor vida quan va ser l’hora.

Ara, des de fa un parell de mesos, va d’estrena. Un Volkswagen Golf de 150 cavalls amb què està la mar de content. De carreres, amb aquest, poques en farà perquè pensa conservar-lo un bon grapat d’anys. “L’adrenalina la poses quan competeixes, per al dia a dia val la pena anar més tranquil”, reflexiona. El gas a fons, per quan calgui, doncs.

Estrena de carnet un dia especial

Tan aviat com va poder, amb 18 anys acabats de fer, Besolí es va treure el carnet. Però el dia que s’examinava tenia pressió afegida: era dimecres i aquell dissabte la seva mare es casava... i volia que la dugués en cotxe fins al comú i després al restaurant. “Havia d’aprovar fos com fos!”, riu. El jove la va clavar a la prova.