1.000 km cada setmana

Uns cinc-cents quilòmetres separen Andorra la Vella de la ciutat de València. Aquesta és la distància que fa molts anys ha de salvar Antoni Miralles si vol anar a veure els seus, a la terreta, d’on és originari. L’anada i la tornada, un total de mil quilòmetres, les va haver de fer cada setmana durant els primers sis mesos que va treballar a Andorra, ara fa una bona colla d’anys. Fins que els fills no es van traslladar, el trajecte era obligat. Dissabte a la tarda feia via cap al sud per tornar a pujar dilluns. Aquesta etapa va ser important perquè el director de l’Andorra 2000 aprengués a gaudir de la carretera. Quin remei. Miralles confessa el seu secret per fer passables tantes hores: cantar. “Si a algú li ha tocat venir amb mi m’ha hagut de patir cantant Joaquín Sabina o Alejandro Sanz”, bromeja.

Així, per necessitat, aquest comerciant va anar forjant una bona relació amb els cotxes. I si aquests portaven una placa amb les lletres BMW inscrites, molt millor. De fet, en col·lecciona tres. Quan es tracta de gaudir de la carretera té un Z4, un biplaça esportiu i descapotable. Si el que necessita és anar sobre dues rodes, la moto GS li serveix per agafar bé els revolts. I, per al dia a dia, pilota un X4, un tot terreny ample i familiar, apte per a la climatologia andorrana.

I per què la marca alemanya? “Perquè m’agrada que frenin bé”, diu. Per a Miralles és essencial que un cotxe sigui estable i amb una bona frenada, unes característiques que ha trobat en aquests models. I què en fa de tanta potència? Doncs la velocitat no és el més important per a ell. Assegura que només li han posat dues multes per excés en tota la seva vida (i que han estat per superar només d’una mica la xifra permesa, no pas per anar a 200 km/h). Això no vol dir que no hagi provat què és córrer de veritat. Els esports de motor li agraden i en un parell d’ocasions va conduir, dins de circuit, un cotxe de Fórmula 1 que va posar a 300 km/h. Un cop més, la rapidesa no és el que el va atraure més: “La frenada és el més espectacular. Aquests cotxes amb poca distància passen de 300 a 70. És brutal!” La seguretat, doncs sempre ha estat prioritària. També ho va ser quan es va treure el carnet. Va ser poques setmanes després de fer els 18 anys. Fins que no va tenir el permís a la mà no va fer córrer la furgoneta del seu pare. La furgo, però, no li van deixar fer servir tant com li hauria agradat en aquell moment. Ara, els quilòmetres que es va estalviar els ha recuperat amb escreix vivint a Andorra.

Un ‘roadtrip’ per reforçar vincles

Preguntat per un viatge en cotxe que l’hagi marcat, a Miralles li ve a la memòria la ruta que va fer amb un dels fills ara fa uns quants anys, quan el petit tenia uns vint anys. Va anar des de prop de París fins al Mont Saint-Michel fent visites culturals, gaudint la gastronomia i, el més important, cuidant el vincle paternofilial.