Ànima nòmada

Finestres abaixades, temperatura agradable, bona música i tota la carretera per davant. Aquesta podria ser la descripció d’un moment dels viatges del músic Patxi Leiva, de gira, per anar cap a un concert. L’escena la completa el Seat León negre, el cotxe que l’acompanya on calgui per fer la seva música. És una visió ideal que ell mateix assegura que malauradament no sempre es compleix. Fer camí també és cansat i pesat moltes vegades. “La part romàntica de ser músic és la que em fa que aguanti”, explica. De fer quilòmetres se’n fa un fart, i és clar, no sempre són agradables. Però a còpia d’hores li ha crescut un gran afecte pel León –té 13 anys i suma 370.000 quilòmetres–. “Hi estic molt lligat emocionalment”, confessa. A més, l’ànima nòmada li ve de família: els pares tenien una xurreria itinerant i anaven sempre per diferents fires.

Anar amb un turisme l’ha obligat a reduir equipatge, una cosa que no li calia fer amb les furgonetes que havia portat abans. I n’és tot un expert, d’optimitzar l’espai. “He après a no anar amb camisa”, exemplifica. “La gent em diu que estic guapo quan me’n poso, però si vull portar una maleta petita no puc fer-ho amb roba que calgui planxar” comenta. La limitació d’espai també ha repercutit en el material que du a sobre quan ha de fer un concert: la guitarra, dos amplificadors petits, el micròfon i el seu peu.

Fa uns anys, dèiem, anava amb furgoneta. La primera va ser una Mercedes Vito i més tard una Citroën Evasion (aquesta la va comprar només per fer un viatge i vendre-la a continuació, però un cop fet no se’n va poder desfer). D’elles, de totes dues, en guarda un bon record. Si algun dia hi havia de passar la nit, era més agraït.

Dels viatges amb el León ha après que és un model que atrau tant la policia com els lladres. D’una banda, ha de vigilar que el material que porta no quedi mai a la vista –s’ha trobat el vidre trencat alguna vegada– i ha après que la matrícula andorrana és llaminera per als cacos quan és fora. De l’altra, explica que l’aturen molt sovint els agents, no sap ben bé per què.

Les dificultats no el frenen i segueix entregat a portar les seves cançons on calgui. Ara treballa per fer gran l’últim àlbum, Alea Jacta Est, publicat fa pocs mesos. Ho combina amb els concerts privats. Fa pocs dies, per exemple, va ser a Islàndia per una actuació. Si es tracta de perseguir un somni, que la distància no sigui una excusa.