Va d'ensurts

El cotxe d’en Santi Sánchez és multifuncional. Tan aviat carrega els cotxets dels seus dos fills petits, com ajuda a traslladar material per a les falles. Tan aviat serveix per anar a fer encàrrecs diaris pel país, com per recórrer 900 quilòmetres i arribar a Suïssa a visitar uns amics que hi viuen. El president de l’Associació de Fallaires d’Andorra la Vella va optar pel Volvo X60, precisament, perquè era un cotxe gran, amb un bon maleter, i còmode. També segur. I és que assegura que amb el cotxe tinc “una relació de transport i de respecte”. “He treballat en ambulàncies i veus moltes coses”, explica. És per això que no li agrada córrer i que sempre va bastant alerta.

Malgrat que és un conductor tranquil i prudent, això no ha lliurat el Santi de patir algun ensurt. Quan va comprar el cotxe li van explicar que disposava d’una opció de fre automàtic en cas d’emergència, i va pensar que eren d’aquelles coses que no faria servir. S’equivocava. Amb el temps, i després de dos descuits, ha comprovat que és molt útil.

Els frens l'han salvat en algunes ocasions, i també van estar a punt de provocar-li un accident. Això, però, va ser amb l’Alfa Romeo 145, el primer cotxe que va tenir. Explica que un dia, en entrar en una rotonda, va prémer el fre i el cotxe no reaccionava. “Sort que no venia ningú”, afirma. Un cop superada la rotonda, va haver d’anar ràpid al taller, on li van fer el diagnòstic: frens trencats.

Del Romeo diu que en té moltes anècdotes, com quan es va deixar les claus a dins i va tancar-lo. “Aleshores no era com ara, vaig haver de trucar a la grua per obrir-lo”, comenta. Confessa també, que en aquells moments previs de desesperació va pensar a trencar el vidre.

Però tornem al Volvo, i a un altre moment desesperant que el fallaire major va viure, justament, un 24 de juny, quan estaven a punt d’engegar els actes de les Falles. “Feia mal temps, estàvem estressats, havíem de portar tot el material a la Casa de la Vall, i el cotxe no m’engegava”, recorda. Després de passar molts nervis, es va adonar que estava intentant arrencar el vehicle amb la marxa posada.

Sánchez ressalta que no és un amant dels cotxes, no és dels que vibra escoltant el soroll del motor ni, com dèiem, pitjant l’accelerador. Ell és més de fer anar els pedals damunt la bicicleta. Practica el ciclisme des dels onze anys, i ara, quan el temps i els nens ho permeten, continua fent-ho els caps de setmana. El cotxe, el deixa aparcat.

El que el treu de polleguera

Santi Sánchez és dels que té una actitud relaxada al volant. Sols hi ha dues coses que el desesperen: tenir un cotxe enganxat darrere “com una paparra”, i que la gent aparqui obstruint alguna via. Pel que fa a la fama dels andorrans quan circulen per Espanya, ho té clar: “és més fàcil veure una matrícula del Principat”.