Que condueixi un altre

Hi ha per a qui conduir és com una mena de teràpia. Qui desconnecta i es relaxa un cop posa les mans al volant i comença a circular amb el cotxe. Qui pot estar prement l’accelerador durant hores i no es cansa. Aquest, però, no és el cas de Montserrat Nazzaro. La presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) assegura que no li agrada conduir perquè “em poso tensa, em canso”. I encara li agraden menys els conductors “que van estressadíssims, que per qualsevol cosa piten de seguida”.

No resulta estrany, doncs, que Nazzaro vagi de paquet sempre que pot i cedeixi el seient del conductor al seu marit, l’Albert. Quan viatgen, afirma, és ell qui condueix el BMW XI que tenen, un cotxe que “tira molt”. Sols quan no queda un altre remei que posar-se el cinturó i prémer els pedals, com quan ha d’anar a treballar, Nazzaro agafa el Mercedes A170 de color metal·litzat que va comprar de segona mà fa un parell d’anys. “És petit, fàcil d’aparcar i amb el sostre que s’obre, ideal per a l’estiu”, comenta. Per sobre de la potència, no sent una apassionada del motor, el que més valora dels vehicles la presidenta de l’ADA és la comoditat. “Que tingui aire condicionat, una bona ràdio... amb noranta cavalls jo ja en tinc suficient”, assenyala.

Malgrat no ser-ne gaire amant, explica que es va treure el carnet de conduir a la primera, quan tenia divuit anys, i que de cotxes n’ha tingut molts. El primer, recorda, va ser un Seat Marbella. El va tenir als disset anys i el va haver de jubilar després que un dia, quan portava els seus fills a la piscina per la carretera de la Rabassa, comencés a treure baf. “Va haver de venir el meu home, el vam portar a arreglar i després a vendre”, diu.

D’anècdotes amb cotxes Nazzaro en té unes quantes. Com ara aquell viatge llarg i acompanyat per un molt mal temps que ella, la seva mare i l’Albert, van fer un mes de febrer tornant de Torino, Itàlia, amb un Peugeot 205, el cotxe que compartia la parella abans de casar-se. O aquella vegada a la sortida de Sant Julià de Lòria, enmig d’una cua de vehicles, quan un camió se li va tancar i va trencar tots els vidres laterals del seu Renault Megane. Aquell dia, assenyala Nazzaro, l’ensurt va ser important. Anècdotes a banda, preguntada sobre si encara hi ha masclisme al món de la conducció, tradicionalment lligat més als homes, la presidenta de l’ADA afirma que “en general no, és molt residual”.

L’herència dels cotxes

Abans del Mercedes A170, Nazzaro va tenir durant vuit anys un Ford Fiesta. “El vaig passar als meus fills, perquè practiquessin”, explica. El mateix farà amb el Mercedes d’aquí un any: quan la seva filla Natàlia acabi la car­rera “li passaré a ella”. Nazzaro, però, no es quedara sense cotxe, es comprarà un Hyundai i20.