Amic dels Volvos

N’ha conduït de diferents colors, mides..., però sempre Volvos. En total, tres. El dissenyador i director d’art Pere Moles no canvia de marca, i fins i tot ha repetit model. Actualment, i des de fa un any, condueix la versió híbrida del XC90. L’afició de Moles pels Volvos li ve de família. “A casa sempre n’hem tingut, tant el meu pare com els meus germans”, explica. Però no tot és per tradició. El comissari de la biennal de Land Art reconeix que valora molt una de les principals insígnies de la marca sueca, la seguretat, i que li agrada el disseny nòrdic. El Volvo d’ara, l’XC90, és un cotxe gran, i amb el qual Moles i la seva família es desplacen a tot arreu. “Només en tenim un”, assegura. Amants de la natura, amb ell van a esquiar, a la muntanya... i també fan viatges. “Hem anat a Astúries, a Portugal... i ara fa poc a França, als Alps”, comenta. Al dissenyador no li fa mandra fer molts quilòmetres. Mai li n’ha fet. Quan estava estudiant a Barcelona, recorda que pujava i baixava a Andorra cada cap de setmana. “M’agrada conduir, perquè desconnectes de tot”, assenyala. Amb el seu XC90 Moles fa quilòmetres i quilòmetres, i gairebé sense contaminar, perquè és un cotxe híbrid. “Teníem ganes de ser ecològics”, diu. L’experiència amb un elèctric, assegura, és positiva. Això sí, “he de vigilar moltíssim, perquè és silenciós i la gent no em sent”, apunta. El primer cotxe oficial que va tenir el comissari de la biennal de Land Art va ser un Volvo V40. Abans, però, va conduir el 244 del seu pare, de color taronja, amb el qual va baixar a estudiar a Barcelona. “Tothom se’l mirava”, explica. D’aquest vehicle, comenta que el seu pare el va tenir tants anys que “el taronja va tornar a estar de moda!”. El disse-nyador recorda també la gran quantitat de viatges i excursions per fer pícnics que de petit ell i la seva família realitzaven amb el 244. “Vam recórrer gairebé tot Europa”, afirma. Als seients de darrere del cotxe, hi anaven Moles i els seus tres germans, i damunt del vehicle, la vaca amb les maletes. Sempre “carregats fins als topes”, explica que feien moltíssims quilòmetres. Com fa ara, però d’una altra manera.

Sense cremar l'accelerador

A Moles no li agrada córrer. “No soc dels que quan arriba a la duana posa el cronòmetre per calcular quant tarda fins arribar a Barcelona”, afirma. Ell és dels que quan veu alguna cosa que li agrada, s’atura, gaudeix del paisatge i fa fotos. Explica que des que té l’híbrid, va més lent, “potser per la mentalitat ecològica i d’estalvi”.