La nit més llarga

Les nits electorals solen ser un feix d’anècdotes. Per als que guanyen i per als que perden, tothom té historietes guardades al sarró. Segurament la nit-matinada dels comicis del 24 d’abril del 2005, quan Albert Pintat i el PLA van guanyar el Govern, serà recordada pel monumental retard en el recompte dels vots d’Andorra la Vella: gairebé set hores es van destinar per escrutar les poc més de 7.400 paperetes que es van introduir a les urnes de les circumscripcions nacionals i territorials de la capital. Mentre totes les parròquies ja havien facilitat els seus resultats poc abans de les dotze de la nit, els d’Andorra la Vella no van arribar fins passades les dues de la matinada: tot un país estava esperant per saber com quedaria finalment distribuït el Consell.

Què va passar? Segons expliquen ara alguns dels consellers que a l’època hi havia al comú encapçalat pel socialdemòcrata Francesc Xavier Mora, les paperetes es van haver de recomptar de nou “perquè no quadrava el que deien els uns i el que deien els altres” i hi va haver moltes impugnacions i dubtes sobre paperetes. Tot es va haver de mirar amb lupa. A més, i ho va reconèixer l’endemà el mateix cònsol, hi va haver qui es va prendre l’escrutini amb calma. El col·legi electoral es va tancar a les set de la tarda, però fins a les vuit no s’hi van posar perquè “vam destinar una hora a descansar i a menjar una mica”. Malgrat que una de les històries que circulen és que els comptadors van marxar a sopar, aquí tot­hom coincideix que ningú va sortir de la sala de plens de casa comuna (de fet, no es pot), que connecta amb el despatx del cònsol. Tothom va picar del refrigeri que tenien preparat per a l’ocasió i apa. “Tampoc no vam anar per la via ràpida i cada vot es va repassar amb la dedicació corresponent”, va assegurar el mandatari en aquell moment. Per a més inri, un cop es disposava dels resultats, el sistema de transmissió de les dades entre la casa comuna i el Govern –dues seus administratives que estan a tocar– va fallar en el moment menys adequat: el fax del comú no funcionava del tot bé i es va haver de recórrer a una altra màquina.

I mentre els minuts (i les hores) transcorrien lents hi va haver qui va patir. Candidats, expectants per saber si entraven o no al parlament... i fins i tot hi va haver algú que va activar un sistema rudimentari per informar els que estaven fora de la sala de plens: es llençaven paperets pel balcó amb alguns resultats provisionals perquè els qui eren al carrer esperant anessin sabent alguna cosa. Així ho expliquen alguns dels que aquella nit van participar del recompte. Qui? Es diu el pecat però no el pecador.

Alhora quetot allò se succeïa, els periodistes que s’enfilaven per les parets. Diaris amb les pàgines penjades en espera de les dades per poder fer les valoracions posteriors amb els uns i els altres, i la televisió pública estirant un programa en directe que inicialment no s’havia previst tan llarg. Gemma Rial, que aquella nit presentava l’especial de les eleccions, ho recorda: “la darrera taula de convidats, on sempre hi ha representants dels partits polítics, es va haver d’anar allargant i allargant... però els convidats, tant guanyadors com perdedors perquè sempre passa, tenien ganes de marxar”. Es va haver d’improvisar un directe etern amb connexions amb els periodistes desplaçats –“però clar, al final pobres ja no sabien què dir!”, evidencia Rial–, preparant vídeos a tota pressa i “molt d’esforç per part de l’equip i paciència per part dels tertulians”. Sense dubte, admet la periodista, aquella va ser una de les nits d’eleccions que més recordarà “per tant com vam haver de remar”. I els corresponsals estrangers, malgrat les hores de cobertura, no van arribar a temps per oferir els resultats. Les hemeroteques ho evidencien: diaris com La Vanguardia i El Periódico només van poder informar de la participació en la primera tirada i El País va informar basant-se en el 89% del recompte.

A les dues de la matinada, el llavors ministre de la Presidència, Enric Pujal, anunciava finalment la composició del parlament. Molts ciutadans ja dormien i a la seu del Partit Liberal començaria, encara més tard, la festa.