30 anys remenant
L’escudella de Sant Antoni d’Encamp bufa espelmes: avui fa tres dècades que la Unió Profoment i Turisme la va posar en marxa. Un gran remei contra el fred
Amb calderes cedides per cases pairals de la parròquia (Casa Areny, Cal Joanantoni i Cal Jaumet), que les tenien per fer la matança del porc, va fer xup-xup la primera escudella de Sant Antoni d’Encamp a la plaça del Consell General. La iniciativa, que tot just avui celebra trenta anys, va sorgir de la Unió Profoment i Turisme d’Encamp (UPTE) en una reunió en què la Mercè Garcia, membre de la junta d’aquell moment, va posar la idea sobre la taula. Per què no es feia una escudellada popular per celebrar el dia del patró dels animals com ja es feia a la Massana i a Andorra la Vella?, va plantejar. El suggeriment va quallar i en un no-res els promotors es van posar mans a l’obra. “Però al principi no teníem calderes i les vam haver de demanar! I tothom ens les va deixar de seguida, però ens deien: ‘Torneu-me-les ben netes, perquè són de coure!’, per evitar que s’hi fes aquell verdet”, recorda ara Isidre Casal, aleshores el president de l’UPTE.
A banda de les calderes, també feien falta un bon grapat de mans per activar tot aquell parament de verdura, embotit, carn, fideus i brou, i coneixements de com fer una bona escudella de les tradicionals, amb llenya i amb la recepta de tota la vida. I a qui millor per trucar a la porta que a la gent gran de la parròquia. “Sobretot era la gent de la Mosquera, els avis de llavors, perquè en sabien”, assenyala Casal. L’equip d’aquella primera calderada d’escudella estava integrat per una desena de persones (Alfons Casal i Pepita Dalmases, pares de l’Isidre, Conxita de la Marta, Maria Martisella, Antoni Àries, Assumpció Charles i les secretàries de l’UPTE, Anna Carrión i Meri Rozas) i d’allà en van sortir un centenar de litres de brou. “Llavors l’embotit es comprava a les cases que feien matança, no s’anava a la carnisseria”, recorda la Pepita, que avui amb 96 anys té una memòria de campionat. Ella ha estat durant anys una de les habituals de les escudellades a la parròquia i hi ha donat un cop de mà fins que ha pogut. Quan se li demana si va passar gaire fred treballant tantes matinades al carrer per tenir la teca a punt, assegura amb rotunditat que no pas: “No en teníem... érem joves i teníem tota l’energia!”
El primer any va ser tot un èxit d’assistència. El següent, recorda la Pepita, tot i ser una excepció, va sobrar molta escudella perquè hi havia gent del poble que pensava que no quedava bé anar a cercar-ne. “Perquè a alguns els semblava que anaven a demanar”, especifica el cap d’àrea de Museus i Tradicions d’Encamp, Àlex Arnó, que des que el comú va agafar les regnes de l’escudellada s’ha encarregat de preparar-la seguint al peu de la lletra la recepta que va ensenyar-li al seu dia Alfons Casal. “Però mai s’ha anat a demanar, que el plat sempre s’ha pagat”, recorda ell. El primer any de plat no n’hi va haver però des del 1988 cada edició els encampadans que han volgut han acompanyat el brou amb fideus i carn amb la vaixella commemorativa de ceràmica. “Els primers anys recordo que costava vint duros!”, detalla l’Isidre.
I com es van calcular el primer any les quantitats per fer aquelles ollades? “Es va fer a ull, a criteri dels escudellaires. I any a any es va anar reformant la recepta, amb menys sal, traient greix... tot s’anava anotant”, concreta Casal. Per trenta anys més, doncs.