Crònica blanca

Des d’un grup d’esquiadors lliscant amb alegria (i una certa calma) als camps d’enfront de l’antic Hotel Coma, a Ordino, l’any 1947, fins a les elevades competicions que des de la seva fundació el 1945 ha anat organitzant l’Esquí Club d’Andorra (ECA) per fomentar al país la pràctica de l’esport. A l’extensíssim arxiu fotogràfic del club (integrat, ni més ni menys que per més de 9.200 imatges), que recentment ha passat a mans de l’Arxiu Nacional perquè sigui de consulta pública, hi ha de tot. Moments al record, com les múltiples jornades de lliuraments de premis als participants de les curses blanques –el ball de Comiat de la neu celebrat l’any 1965 on es van entregar els trofeus als participants al Campionat d’Andorra, per exemple– fins a instantànies captades al vol, com la d’uns esquiadors encerant els esquís, l’estrena del telecadira de Soldeu que pujava fins al pla dels Espiolets (de 1964 i signada per Fèlix Peig), o uns nens aprenent a fer baixades per les incipients pistes captades per fotògrafs desconeguts no se sap massa bé quan.

La història de l’esquí al país s’escriu sobretot en clau “social, política i esportiva”, defineix Josep Maria Cosan, que durant 36 anys va formar part de la junta de l’ECA i ha vist créixer l’entitat des de les beceroles. Ho demostren la llarga sèrie de fotos de tants i tants campionats escolars –entre elles, crida especialment l’atenció una imatge datada el 1964 i d’autor desconegut en què es veu una desfilada de joves per l’avinguda Meritxell, amb els esquís a l’esquena i vestits de carrer–, així com altres proves d’alta envergadura organitzades a pistes i amb esquiadors professionals. El primer Gran Premi d’Andorra, disputat entre el 8 i el 12 de març del 1967, n’és un exemple clar: participants andorrans barrejats amb altres vinguts des d’Alemanya, Argentina, Nova Zelanda, Bèlgica, Àustria, França, els Estats Units, la Gran Bretanya, Itàlia, Espanya... i captats pel fotògraf Antoni Campañá demostren que l’esport blanc ha estat eminentment socialitzador. “Durant molts anys l’esquí ha fet funcions d’ambaixador i d’interrelació molt grans”, ressalta Cosan, que rememora com, per exemple, durant la guerra civil espanyola es van organitzar els campionats hispano-francoandorrans. “Allà els atletes es podien trobar en un lloc neutral... i es va fer des de l’Esquí Club”, comenta, alhora que remarca com “tot l’esport d’avui dia neix d’aquelles activitats inicials”. El 29 de novembre del 1965, de fet, i després de molts esforços, tal com recorden des de l’ECA, s’aconsegueix que l’esquí sigui declarat esport d’interès nacional.

L’ampli fons fotogràfic també capta el gran salt que amb els anys ha fet l’esport. Pel que fa a les instal·lacions i per l’abillament dels qui s’animaven a fer unes baixades. Un grapat d’espontanis, al final dels anys 40, acompanyaven els esquís de fusta amb poc més que pantalons i camisa, mentre que els professionals dels anys 60 descendien sense casc i, només alguns, amb una gorra de llana i ulleres. Ben diferent del que es veu avui a pistes.