Vinyetes a l'ADN

La que havia de ser una mostra única ha esdevingut un referent, una cita ineludible en el calendari d’actes de la Massana. Corria l’any 1997 quan el comú, aprofitant els coneixement en matèria de còmic de dos veïns de la parròquia com ara l’especialista Joan Pieras i el dibuixant Carlos Ezquerra, va organitzar un ambiciós saló dedicat al món de la vinyeta. “Ho vam fer al poliesportiu de l’Aldosa i entre cinc amics vam muntar la primera edició de La Massana Còmic”, recorda, Pieras. Un saló que té la llavor en les exposicions monogràfiques que ja s’havien fet un parell d’anys abans a les instal·lacions de l’antiga casa comuna, on hi havia una petita biblioteca i la llar de jubilats.

Entre els noms que van ser presents en aquella primera edició destaca Francisco Ibáñez, autor del popular Mortadel·lo, Juan García Iranzo, conegut per El Cachorro, així com alguns noms que llavors eren noves generacions, com Joan Subirana. A més de la mostra, es van organitzar un grapat d’activitats com ara tallers, concursos per a escolars, exposicions monogràfiques i fins i tot es van projectar films mítics del món del còmic.

“No ho havíem de repetir, però ja en aquella primera edició hi van passar més de 300 persones. Així que davant de l’èxit el comú va decidir apostar per una segona edició”, exposa Pieras. I el 1999 el certamen ja es va traslladar a la Closeta. “Llavors estava en construcció i vam haver de tapar les parets obertes cap a l’exterior amb cortines”, detalla. I els èxits s’han anat acumulant any rere any, fins a la setmana passada, quan es va celebrar l’edició número 21 del saló massanenc. Pieras es mostra orgullós d’haver contribuït, alhora, a fer créixer autors locals. “A l’època només teníem autors de fora perquè aquí no hi havia dibuixants de còmic professionals, però a partir de La Massana Còmic n’han anat sorgint, com Jordi Planellas.

Fa quatre anys es va decidir introduir canvis en la línia del saló. “Va arribar un moment que venien molts autors, però vam decidir ajustar-ho. Tenim menys autors però mantenim la qualitat”, assegura, tot remarcant que la crisi també va ser un argument a favor del canvi. “Tenia clar que el saló no podia parar, perquè si no s’acabaria”, exposa, tot admetent: “Tenim força per fer-lo, però no diners.” No té problemes per reconèixer que actualment tira endavant gràcies al suport del comú, que afronta pràcticament tota la despesa. “Gràcies a aquest esforç, com va dir el cònsol, ja és l’ADN de la Massana”, destaca. Pieras està convençut que hi haurà saló per molts anys, “mentre el cos aguanti ho faré”, i deixa clar que en cap cas volen convertir-lo en un esdeveniment de masses, sinó que es vol conservar la proximitat actual.