Educant en el lleure

El 1976 un grup de persones encapçalades per mossèn Ramon Rossell van iniciar una aventura pionera al Principat. Crear unes colònies d’estiu cobrint així una necessitat creixent a la societat, en una època on els nens s’havien de quedar sols durant l’estiu mentre els pares anaven a treballar.

Mossèn Ramon de Canillo recorda que “el primer any vam tenir trenta-vuit nens, sis o set monitors i érem quatre encarregats: la meva germana i la senyora Ramona a la cuina, la mare Maria i jo mateix. L’any següent van venir seixanta nens i al cap de dos anys, noranta”.

L’any 1979, coincidint amb l’Any internacional del nen, AINA va aprofitar per establir les bases d’un nou espai on poder créixer i desenvolupar-se. Un espai propi i autogestionat per poder acollir més nens i tenir refugi en cas de condicions meteorològiques adverses. El setembre del mateix any es va posar la primera pedra de la casa de colònies.

AINA tenia un objectiu clar: educar els més joves des del lleure, fora dels espais tradicionals d’educació com eren l’escola o la família. Durant tots els dies, els nens no paraven de fer activitats de tota mena i això és el que va propiciar el creixement que ha tingut al llarg d’aquests anys.

El 19 de juny del 1982 es va fer la benedicció i inauguració de la casa de colònies d’AINA emmarcada en una festa que va transcendir més enllà del poble. “Va ser una inauguració molt bonica. Com que feia un grapat d’anys que hi havia colònies va venir moltíssima gent de tot arreu. Vam fer pujar el senyor bisbe, tot el Govern, el síndic, tots els comuns. I perquè tots fossin iguals vam donar un globus a cada persona, inclosos els dirigents. Molts no sabien què fer-ne ni quina cara posar”, explica mossèn Ramon.

Més enllà de l’anècdota, destaquen els discursos tant del bisbe i Copríncep Joan Martí Alanis com del cap de Govern Òscar Ribas, que van posar de manifest la importància d’educar els joves també en el lleure. La inauguració es va tancar amb una xocolatada popular. Mossèn Ramon recorda que hi va participar molta gent i li va fer especial il·lusió que també hi fos la gent gran del poble. “Recordo que a la inauguració hi va venir la gent gran del poble, també les padrinetes més velles, totes vestides de llarg. Van venir des del poble per fer la festa amb tot­hom, i aquesta és una de les coses que em van fer més il·lusió”.

La casa, situada a Canillo, va donar un espai físic on poder desenvolupar les activitats i acollir els nens durant l’època de colònies. D’entre els seus idearis fundacionals ressalten els que tenen més relació directa amb el Principat: “Els nens han de conèixer el seu entorn, l’han d’estimar i respectar, per això en el nostre programa és fonamental fer excursions a tots els pics i llacs del Principat”. La convivència també ha estat un dels eixos vertebradors d’AINA. Com argumenta mossèn Ramon: “La convivència la busquem no tan sols entre persones, sinó també entre parròquies i països. No tan sols tenim nens i famílies d’Andorra. Venen persones de tot arreu, sobretot d’Espanya i de França, i hem treballat molt perquè tot­hom participi en les activitats, en el grup humà i en l’espai sense que hi hagi problemes ni per la llengua ni per l’origen”.

A més de la casa de colònies, AINA gestiona el casal Sant Serni a Canillo, cinc bordes independents al voltant de la casa on es poden acollir més nens, un campament i una borda a Meritxell. Amb els anys AINA ha esdevingut tota una institució al país i ara que fa 35 anys de la inauguració segueix creixent amb els mateixos valors.