Un esport diferent

La base és el més important si es vol créixer. I a Andorra és difícil créixer malgrat que la base sigui molt bona. Tot i això, la Federació d’Escacs de les Valls d’Andorra ha sobreviscut i s’ha perpetrat en el temps fins a complir 50 anys.

La federació va sorgir de la necessitat de l’únic equip que en aquell moment hi havia a Andor­ra, el GEVA (Grup d’Escacs de les Valls d’Andorra), fundat l’any 1948, d’internacionalitzar-se i de poder competir contra equips d’altres països. Des d’aquest club, es va formar una federació reconeguda internacionalment que va permetre a Andorra situar-se al món dels escacs. El president actual, Francesc Rechi, ho recorda: “de seguida ens van admetre a la FIDE i vam començar a competir. Les nostres primeres olimpíades d’escacs van ser a Lugano el 1968 i vam quedar últims. Des de llavors, sempre hem anat pujant i ara estem regularment a mitja taula”.

Durant els primers anys la junta directiva era compartida entre el GEVA i la federació, ja que aquest era l’únic club federat a Andorra. Va ser així fins a l’any 1975, quan es va fundar el CEA (Centre d’Escacs d’Andorra), la federació va haver de posar-se al servei dels dos clubs i la directiva va passar a estar formada per membres de les dues entitats.

La FEVA en aquell moment va passar a ser una eina per als dos clubs en la seva voluntat de créixer i unificar esforços per augmentar el potencial del país a les competicions internacionals. La feina es basava en tres punts bàsics: fer un equip el més fort possible basant-se exclusivament en el planter, buscar ressò internacional com a federació i nació, i promoure el Principat com a seu organitzadora de competicions internacionals. Amb el temps, GEVA i CEA es van unir per fer un gran club andorrà i competir a Catalunya i al món defensant el Principat.

Als seus inicis, la federació estava formada per poc més d’una cinquantena de persones, totes elles amateurs dels escacs. Actualment, disposen d’unes 100 fitxes sènior, a més de fer classes a més de 2.200 nens de gairebé totes les escoles d’Andorra. Segons el president de la federació, “el problema, com en la majoria dels clubs d’esports andorrans, és que formem molts nens però a certa edat tots marxen a estudiar o treballar fora. N’hi ha molt pocs que segueixin jugant i si juguen ho fan amb clubs d’altres llocs”.

Amb els anys el nivell de la FEVA no ha parat de pujar. Fins i tot compta amb un Gran Mestre Internacional (el títol més alt que es pot tenir en el món dels escacs) entre les seves files. És Òscar de la Riva, un jugador professional de Barcelona que es va traslla- dar a Andorra per sumar-se al projecte de la federació. Aquí no cobra per jugar, però treballa com a director tècnic i professor a les escoles del país. La federació compta amb tres professors professionals que acudeixen a les escoles en horari lectiu per ensenyar els escacs als alumnes, sempre en relació a les altres matèries que estudien com les matemàtiques i les ciències. Els mateixos professors també fan classes extraescolars. “Estem en un moment molt important. Cada cop tenim més demanda i fins i tot creiem que necessitaríem un quart professor, però ara mateix no tenim prou pressupost per poder-lo contractar”, admet Rechi.

Fa 2 anys el Parlament Europeu va aprovar per unanimitat promoure els escacs a les escoles de tot Europa com a eina per millorar les capacitats cognitives. Espanya i França també ho van aprovar a les seves cambres. A Andorra, la FEVA porta trenta anys aplicant aquesta pràctica i molts nens han crescut i creixen amb els beneficis que ofereix aquest esport.