Al servei del turista

Corria l’any 1984 quan el comú d’Andorra la Vella va decidir fer un pas més per tal de millorar l’atenció als turistes que arribaven al Principat. Aprofitant els mesos d’estiu i que molts joves buscaven una manera de començar a incorporar-se al món laboral es va decidir crear el primer cos d’informadors turístics. Bé, cal matisar-ho. Segons consta a l’acta del consell de comú que es va celebrar el 30 de maig del 1984, la corporació va acordar contractar 24 joves de les escoles d’Andorra (des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre) perquè “col·laborin en el control de la zona blava i puguin atendre els turistes amb informació”.

Els cònsols del moment, Manel Pons i Antoni Cerqueda, en van ser els artífexs. I el document també detalla les condicions de contractació: “Horari de 9.30 hores a 13.30 hores i de 14.30 hores a 19.30 hores. Vestimenta: camisa blava subministrada per l’honorable comú i pantalons foscos i sabates fosques portats per ells; joves majors de 16 anys i residents a Andorra la Vella. Salari: 20.000 pessetes mensuals netes per sis hores diàries durant sis dies a la setmana.” Els joves, però, per la vestimenta que portaven, de seguida van rebre el nom de barrufets.

Tal com remarca Joan Lluís Ayala, tècnic d’arxiu del comú de la capital, “durant anys hem estat molts els que hem passat per aquesta experiència, que en molts casos era la primera experiència laboral”, i afegeix que “òbviament més que una feina era una manera d’aprendre, relacionar-te amb la gent i fer pinya a la parròquia”. Ayala és testimoni de primera mà: la de barrufet va ser la seva primera feina al comú. “Guardo un bon record d’aquella època i amb el temps penso que és bo per al jovent, introduint-los en la vocació de servei, conèixer l’administració i el més important, passar-s’ho bé i compartir”, afirma.

El cos d’informadors turístics va ser una constant fins l’any 2003. I durant tot aquest temps són moltes les cares, ara conegudes, que hi han passat. Un d’ells, l’actual cònsol menor, Marc Pons, que en una foto de l’any 1993 va quedar immortalitzat al costat dels consellers generals Carles Jordana i Gerard Alís (i amb Conxita Marsol, la cònsol major, que llavors era la secretària general del comú). “Quan ho vaig fer jo hi havia la possibilitat d’escollir entre turisme, medi ambient o aparcaments. Al meu germà li agradava el tema medi ambient però jo era més de temes culturals”, recorda. Van ser tres estius que després li van servir per fer de guia en empreses privades. “Ens van fer passar un curs de guies de Govern, però estava bé perquè era una manera de conèixer més la parròquia i l’art sacre que tenim. Va ser una molt bona experiència i els turistes ho agraïen molt”, explica.

Recorda que utilitzava molt el francès, perquè arribaven molts turistes gals, i que llavors “xampurrejava” l’anglès, “sobretot amb grups de japonesos”. I algun record en especial del primer contacte amb l’ara companya al capdavant del comú? “Llavors ja manava. És Conxita amb majúscules”, bromeja entre rialles.

Després d’uns anys sense informadors, enguany el comú ha recuperat la figura dels barrufets. Tothom els pot distingir per les samarretes verdes que llueixen.