De fita a tragèdia

Corria l’estiu del 1956 quan el francès Adonis Moulène, antic combatent de la Segona Guer­ra Mundial, aconseguia la fita de convertir-se en el primer pilot a aterrar amb una avioneta en ter­ritori andorrà. L’eufòria per la gesta, però, li va durar ben poc, ja que al dia següent Moulène perdia la vida quan intentava enlairar l’aparell.

5 d’agost del 1956. Camp de Santa Coloma. Una munió de gent. Entre ells Josep Daina, que no es va voler perdre aquell vol d’exhibició que es feia per convèncer el Consell General de la viabilitat d’instal·lar un aeròdrom a la Margineda. “Tot va anar bé”, afirma Daina. Com s’esperava, Moulène, un pilot amb una àmplia experiència, va ater­rar amb la Broussard MH1521 de 450 CV sense problemes. L’alegria i la satisfacció es podien veure en les cares dels presents i en la del propi Moulène.

L’endemà de la fita, també al camp de Santa Coloma, el pilot francès, acompanyat del representant del Copríncep francès, Yves Michel, i el conseller general Julià Reig, es disposava a donar una volta amb l’avioneta. Aquella nit havia plogut i el prat que el dia anterior havia servit de pista d’aterratge estava emarat. A més, com recorda Daina, hi havia uns pollancres al final del camp que podien fer nosa i que Moulène es va negar que talessin. Excés de confiança del pilot?

Sigui com sigui, el cas és que l’avioneta es va aixecar després de recórrer els 300 metres de la pista, i en l’últim instant la roda esquerra de l’aeronau va topar amb un dels arbres i l’aparell va caure. Michel i Reig van sortir il·lesos de la topada, però a Moulène el tren d’aterratge de l’avioneta, que va penetrar a la cabina, li va trencar l’espina dorsal. El pilot va ser repatriat immediatament a França, i poc més d’un mes després, el 18 de setembre, va morir.

FITA COMPLETADA

Cinc dies més tard de l’accident, l’11 de setembre, el jove pilot espanyol Laureano Ruiz va voler completar la gesta de Moulène en un homenatge al seu col·lega francès. Així, Ruiz va agafar una avioneta Jodel D112, un model senzill, i va sortir de l’aeròdrom de La Albericia, a Santander, en direcció a Lleida, on va fer escala. Des d’allí, i després d’una hora de vol, va arribar al prat andorrà del càmping de Santa Coloma. Ja tenia mitja gesta feta, però faltava la més complicada, la que Moulène no va aconseguir: l’enlairament.

A les quatre de la tarda, Ruiz es convertia en el primer a enlairar-se de terra andorrà. Ho va fer amb certes dificultats, però amb l’ajuda de la brisa que corria aquell dia.