Música de prestigi

Preguntar-li a Gerard Claret pels orígens del Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà és fer-lo rebuscar en la “prehistòria” del certamen. Recorda que Josep Duró, amic comú i company d’estudis del seu germà Lluís, “ens va proposar que ens impliquéssim a programar alguns concerts a l’església d’Ordino, que té una acústica excel·lent”. Així, gràcies als contactes dels germans Claret van arribar alguns músics coneguts a Ordino. Un dels primers, Narciso Yepes, amb qui el Gerard i el Lluís havien compartit escenaris internacionals. “L’èxit increïble d’aquestes primeres convocatòries ens va dur a pensar a transformar-ho en un festival internacional”, detalla Claret, que afegeix que Yepes s’havia “enamorat literalment d’Ordino i Andorra”, per la qual cosa va acceptar de molt bon grat la proposta d’apadrinar el que originàriament es coneixia com a Festival internacional de música clàssica d’Ordino. El nom es va mantenir fins al 1997, moment de la mort del mestre. A partir de llavors va convertir-se en el Festival Narciso Yepes.

“En tinc uns records entranyables. El meu pare sa, tocant i sent una persona molt activa, gaudint d’Andorra i dels amics”, remarca Ignacio Yepes, fill del músic de Lorca. I destaca especialment el fet que “va ser un festival que va néixer de l’amistat”. I gràcies als contactes del mestre Yepes i els seu prestigi internacional al llarg de 35 anys Ordino ha pogut acollir artistes de gran renom com Yehudi Menuhin, Montserrat Caballé, Josep Carreras o Maurice André. Gerard Claret recorda la il·lusió amb què es va començar, malgrat les dificultats, i explica que “personalment, com a violinista, poder compartir escenari amb l’inigualable Yehudi Menuhin va ser una de les experiències més boniques de la meva carrera”. A més, indica un element clau que ha portat el Yepes al país: “Fa 35 anys l’oferta cultural a Andorra era molt diferent i molt menor. Sempre m’agrada dir que s’ha de reconèixer la influència transcendental que ha tingut el festival, que ha permès al públic d’Andorra descobrir en directe molts artistes i conjunts internacionals, i també escoltar per primera vegada en directe les obres més importants del repertori musical.”

L’emplaçament també es va haver de canviar. L’església de Sant Corneli i Sant Cebrià, lloc on havien començat les actuacions, quedava petita i el 1991, coincidint amb la inauguració de l’Auditori Nacional, es va fer el trasllat.

Yepes es mostra orgullós que el festival hagi aguantat tants anys tenint en compte que “no hi ha tanta demanda de música clàssica”, i creu que el seu pare també ho estaria, “no tant perquè ho comencés, perquè no era de vanagloriar-se, sinó per veure que l’esforç dona fruit”. Admet que s’ha hagut de fer un gir per atrapar altra gent i que “potser no és ben bé el que havia imaginat, però els temps canvien i cal adaptar-se”. També Claret assegura que el festival “té molt clar que porta el nom de Narciso Yepes i marca una alta exigència de qualitat musical”. A més, reconèix l’evolució cap a altres gèneres i cap a estils que no són la clàssica, “responent al que demana la societat, però sempre amb l’objectiu de mantenir un gran nivell artístic”.