Proposta alternativa

Volíem una manifestació cultural i lúdica que alhora fos original i que no trepitgés cap activitat ja proposada en cap altra parròquia.” Així explica l’exconsellera de Cultura d’Encamp Patrícia Cáceres d’on va sorgir la idea, l’any 2001, de muntar un Festival de titelles a la parròquia. “Es van fer diferents propostes i la comissió es va decantar pel Festival de titelles vist que proposava espectacles per a tots els públics, infantil i adult, i era una novetat al país”, indica.

I dit i fet. El comú va assumir completament el cost del festival, una proposta amb un risc mesurat, tal com es pot llegir en els articles que es van fer en aquell moment, en què ja s’apuntava que malgrat ser un gènere antic, sovint queda relegat a un segon terme en identificar-se amb el públic infantil. Fins llavors de titelles se n’havia programat en alguna ocasió, però en cap cas s’havia fet un festival complet. “Però vam tenir un primer any molt bo!”, destaca l’actual cap del departament de Cultura, Helena Laza, que ja treballava al comú l’any 2001. En aquella ocasió es va aconseguir una proposta molt variada, amb espectacles tant per a infants com per a adults “de qualitat i ja amb representacions a Encamp i al Pas”, recorden totes dues. De fet, Cáceres remarca que “sobretot l’espectacle d’adults ens va sorprendre molt gratament per la novetat i per la seva qualitat artística”.

En aquella ocasió hi van participar sis companyies, cinc de catalanes i una de basca. I es van establir preus populars: entrada gratuïta per als infants i de 500 pessetes per als adults. També des del primer any es va optar per oferir, a banda dels espectacles, tallers perquè els més petits poguessin conèixer de prop el món del guinyol i les marionetes.

L’arribada de la crisi econòmica, però, va tenir especial efecte en el certamen. Laza exposa que del 2009 al 2012 la cita es va aturar. “Des del comú es va demanar de fer un esforç de contenció i es van suprimir diferents activitats i espectacles. El Festival de titelles en va ser un”, recorda. Al final, però, aquesta aturada només va ser un parèntesi. “Amb el nou comú es va recuperar. Sembla que durant la campanya electoral moltes persones els van comentar que trobaven a faltar el festival i van decidir tornar-lo a fer”, explica Laza. “Quan pares no saps com reaccionarà després la gent. Així que d’entrada vam decidir fer-lo a la Valireta perquè era més petit, però vam quedar desbordats, així que durant els anys següents ja s’ha fet a la sala de festes i hem anat tirant endavant”, detalla.

Patrícia Cáceres es mostra “satisfeta” que finalment es decidís recuperar el festival, “ja que en els inicis vam apostar-hi i més enllà de la distracció és una bona eina educativa, ja que permet un treball molt interessant per als nens que tenen problemes de comunicació. El titella els permet projectar-se i els dona la possibilitat d’expressar-se mitjançant un personatge de petit format”. D’altra banda, també posa en valor el fet que la parròquia sigui capaç de mantenir l’oferta cultural i fins i tot incrementar-la.

I és que l’èxit dels titelles és tal que des del comú ja es treballa per intentar donar un nou impuls a la cita. L’objectiu és ser un punt de trobada entre programadors, companyies i públic.