D'una fira, una altra

De turrons i altres productes artesans a cotxes, activitats per a nens, o forfets d’esquí. De davant de la plaça de braus, al Parc Central. De ser exterior a estar coberta. La Fira d’Andorra la Vella, que enguany celebra la seva 39à edició, poc té a veure amb la dels inicis, uns començaments desconeguts per a molts i que van lligats a la recuperació de la Fira Concurs del Bestiar a finals dels anys vuitanta.

Tot comença el 1979. Com explica el tècnic d’arxiu del comú de la capital, Joan Lluís Ayala, és aleshores quan des de la conselleria d’Agricultura es recupera la fira del bestiar tradicional. Aquesta, assenyala, va nèixer el 1885 i a la dècada dels setanta “es va perdre degut al creixement econòmic d’Andorra”. Casimir Arajol, veterinari i un dels impulsors del retorn de la fira, afirma que l’objectiu de reactivar-la era “donar al·licients als ramaders” i dinamitzar el sector. Per assegurar-ne l’èxit calia “mobilitzar a la gent”, de manera que van decidir introduir un concurs nacional de bestiar, amb premis per als millors exemplars. Neixia així, la Fira Concurs d’Andorra la Vella.

La nova fira va mantenir la data, el 27 d’octubre, i el primer any es va celebrar al carrer Prat de la Creu, on hi ha ara una gasolinera. A partir del segon, era a l’antiga plaça de braus on es reunien pagesos i ramaders amb les seves ovelles, vaques i cavalls. A banda d’ells, l’aleshores exconseller d’Andorra la Vella, Manel Pons, explica que aquells dies també venien a la capital uns turronaries d’Agramunt, que posaven una paradeta. “Quan els veiem, allà a la plaça de l’Esglèsia, sabiem que hi havia fira”, comenta. Això va fer pensar al consolat de la capital d’aquell moment, encapçalat per Joan Samarra, que l’any 1982 es va afegir a la fira del bestiar organitzant un mercat que va durar tres dies -del 27 al 29 d’octubre- i es va situar davant de la plaça de braus. I d’allí, fins ara.

A l’inici, aquesta fira més comercial que transcorria paral·lelament a la del bestiar aplegava 10 o 12 artesans, que venien els seus productes. Amb el temps, però, la Fira es va anar ampliant i s’hi van sumar nous establiments comercials (el 1984 ja hi havia 86 expositors, i el 1985, 134), fet que va obligar a canviar-la d’ubicació. Primer es va estendre al carrer Prat de la Creu, i més endavant va traslladar-se al Càmping Andorra la Vella, on se situa l’actual Parc Central.

D’aquells primers anys de la Fira, Pons recorda la “il·lusió” amb la que van tirar-la endavant i les inclemències del temps, “que ens van acompanyar molt”. Per la seva banda, Ayala destaca un altre element: el Telefira, que retransmetia tot el que succeia dins el recinte firal a través de reportatges i entrevistes. “Aquells dies Andorra tenia televisió”, assenyala el tècnic d’arxiu. Eren els únics, perquè aleshores, i fins l’any 1995, el país no gaudia de canal televisiu propi.