Ànima competitiva

Grandvalira serà la seu de les finals de la Copa del Món d’esquí alpí (tant en categoria masculina com femenina) el 2019. Una fita històrica, però si s’ha arribat fins aquí, prèviament hi ha hagut molta feina a fer. I les bases per convertir les pistes andorranes en seu de competicions internacionals de renom s’han d’anar a buscar mig segle endarrere.

Fins i tot per aquells que a mitjans i finals dels anys seixanta formaven part de l’Esquí Club d’Andorra (ECA) es fa difícil fer memòria. Ara bé, l’extens arxiu fotogràfic de l’ECA permet fer un repàs per la història de l’esquí a través d’imatges. I repassant, repassant, criden l’atenció totes aquelles fetes per Antoni Campañá i classificades sota el títol: I Gran Premi d’Andorra FIS-B. Amb Josep Maria Cosan, que durant 36 anys va formar part de la junta de l’ECA aconseguim refer aquella fita.

“Tot va començar el 1965 quan se’ns va reconèixer a nivell internacional amb l’entrada a la Federació Internacional d’Esquí (FIS). I de seguida vam anar a buscar una prova amb projecció internacional per divulgar el nom d’Andorra”, recorda. La tasca va donar fruit i del 8 al 12 de març del 1967 es va organitzar aquesta primera competició internacional sota el paraigua de la FIS. Amb tot, Lluís Viu, que encara forma part de la junta de l’ECA, tampoc menysprea aquelles competicions organitzades abans d’entrar a la FIS, com el concurs de Pasqua o els campionats hispanofrancoandorrans.

“Un temps abans ens vam començar a preparar i vam crear un comitè organitzatiu amb gent de l’ECA”, exposa Cosan. A la competició del 1967 hi van prendre part tant participants andorrans com d’altres vinguts d’Alemanya, Argentina, Nova Zelanda, Bèlgica, Àustria, França, els Estats Units, la Gran Bretanya, Itàlia, Espanya, etcètera. Justament Viu va ser present al Gran Premi com a entrenador de l’equip espanyol que comptava amb noms com el de Francisco Fernández Ochoa.

Va ser un gran esdeveniment. El dia 8 tots els equips van desfilar per la plaça Rebés i fins a la Casa de Vall. El dia 9 es van fer els entrenaments a Soldeu i del 10 al 12 de març es van fer les competicions. “La pista de l’Avet va acollir la prova de gegant i a la Solana del Pas es va fer l’eslàlom especial i el gegant”, rememora Cosan, que assenyala que a l’època les pistes es xafaven a peu i els bombers les havien de regar amb un producte especial per endurir-les. Els guanyadors? Rudolf Bocek (Àustria), Jean L. Ambroise (França) i Karl Cordin (Àustria).I un gran ressò a la premsa internacional. Cosan explica que van venir mitjans d’arreu. “Va ser un èxit”, afirma. Així es van posar les bases de totes les competicions que han anat arribant després.