Neix el cap de Govern

Per a l’Òscar Ribas Reig no va ser cap sorpresa sortir elegit primer cap de Govern. “Ja ho tenia assumit un cop passades les eleccions”, diu ell mateix tot recordant que emprenia “il·lusionat” la candidatura per governar el país. Just aquesta setmana es compleixen trenta-sis anys de la formació d’aquell primer executiu. El 8 de gener del 1982 Òscar Ribas jurava el càrrec de cap de Govern i una setmana més tard feia el primer discurs davant del Consell General.

De fer canvis, se’n parlava des de final dels anys setanta, quan es va començar a discutir com modificar les institucions. El ja existent Consell General demanava a crits una reforma i amb els dos coprínceps del moment, Joan Martí Alanis –el bisbe d’Ur­gell– i François Mitterrand –el president de la República francesa–, es va acordar seguir una via evolutiva. “Jo vaig participar en aquelles converses, directament amb el bisbe i amb el cap de gabinet del president Mitterrand”, recorda Ribas. De fet, res era oficial fins que va assumir la presidència del Govern després de les eleccions celebrades el 9 de desembre del 1981. “Tanmateix, en aquell moment, a diferència d’ara, hi havia diàleg”, recrimina el polític retirat. Als vuitanta, no existien els partits polítics i els que estaven en política, simplement, es trobaven per parlar. La idea acordada amb els coprínceps era evitar un canvi radical i, en lloc d’optar directament per un sistema constitucional, “es va preferir una evolució”, especifica.

Ell tenia clar que volia “continuar amb el que s’havia encetat i participar en aquell canvi institucional”. Per això va presentar-se a les eleccions, amb l’objectiu d’esdevenir conseller, però també cap de Govern, tot i la gran responsabilitat que representava. “Evidentment que estava previst que hi hagués moments complicats, però no tants com els que vam acabar trobant-nos”, reconeix el protagonista. El decret de creació del Govern del 1981 si va ser famós per alguna cosa va ser per la seva “brevetat”. Dins del Consell General, va discutir-se molt, ja que s’havia d’aclarir si l’executiu quedava supeditat al legislatiu o adoptava la forma d’executiu. Fins i tot, va generar friccions amb els coprínceps. “Em va sorprendre que fos tan breu i va provocar dificultats addicionals”, explica Ribas.

El polític lauredià va deixar-se la pell en aquell primer Govern, però la reforma prevista no va desenvolupar-se tan ràpidament com esperava. Per això, dos anys més tard, el 1984, va acabar dimitint, ell i la resta del gabinet. “Els meus governs sempre han estat col·legiats, és a dir, les decisions s’han pres per majoria”, subratlla Ribas, que va presidir el primer Govern d’Andorra, però va tornar a assumir el mateix càrrec entre el 1990 i el 1994, tot i que de forma intermitent. Per tirar endavant la dimissió, l’executiu va haver de fer tres votacions. En les dues primeres, la proposta no va prosperar per un vot. “Jo vaig votar a favor en la tercera”, diu Ribas tot enorgullit.

Òscar Ribas era un home d’idees clares i segueix sent-ho als 81 anys. Tenia clar que el camí que havia de seguir el Principat era crear un nou ordre constitucional, i més després del fracàs de la primera reforma. No va dubtar quan l’any 1990 van acudir a ell perquè encapçalés el següent Govern. Aleshores es trobava a Amèrica i va imposar una única condició: la redacció d’una Constitució. Ho havia defensat fermament en aquelles primeres converses amb els Coprínceps i sempre havia estat entre els seus objectius. Va tornar a Andorra per convertir-se en un dels artífexs de la Constitució, que enguany compleix 25 anys.