Tradició de festa gran
Carnaval d'Encamp. La celebració és una tradició centenària a la parròquia. El text del Ball de l’ossa i del Judici dels contrabandistes és de Sícoris.
La matança del porc a la plaça, la representació del Judici dels contrabandistes i del Ball de l’óssa, aquests són els tres actes principals que recorda Julio Areny que s’han celebrat “tota la vida” al Carnaval a Encamp. Ell ha participat des de ben jovenet i la seva dona, Rosa Mai Xech, ho ha immortalitzat amb la seva càmera de fotografia. “Em vestia d’home gran, barretina al cap inclosa, i rebia la matança del porc”, explica l’encampadà. Assegura que la tradició es manté com abans, “l’única diferència és que ara el porc ja ve mort”.
Les imatges de la seva dona formen part de la mostra “Retrospectiva d’un carnaval que a Encamp és i serà immortal,” realitzada per Lluís Dejuan i Rubén Calvo. L’exposició és un recull d’imatges i vídeos que narren l’evolució de la festa i es pot veure a la sala d’exposicions del comú fins al 6 d’abril.
El Ball de l’ossa, declarat Patrimoni Cultural Immaterial d’Andorra, i El judici dels contrabandistes són rituals molt antics. “Sabem que fa més de 100 anys que es representa el Ball de l’ossa, els llibrets del text actual són dels anys 50”, indica Àlex Arnó, cap de museus i tradicions del Comú. “Va ser el senyor Sícoris, un home molt intel·ligent que sabia escriure poesia, qui va fer el guió de les obres”, diu Areny fent referència a l’escriptor Rossend Marsol.
El Judici dels contrabandistes es representa el diumenge de Carnaval. L’obra comença amb alguns joves disfressats de contrabandistes i carregats amb farcells baixen de la muntanya. Són arrestats per carrabiners espa-nyols i portats a la plaça perquè els jutgi un tribunal andorrà, compost pel fiscal i el jutge. Un suborn convenç al jutge d’absoldre els acusats.
La tradició mana que dilluns es representi el Ball de l’ossa, “l’acte que té més èxit”, segons Da Silva. La peça narra com uns senyors arriben al camp en un cotxe tirat per cavalls i contracten uns homes perquè dallin l’herba. Els dallaires es barallen entre ells i canten cançons populars. L’olor d’una cistella de menjar atrau una ossa ferotge. Després d’una gran lluita, uns caçadors aconsegueixen abatre a trets la fera.
L’organització de la festa del Carnaval sempre ha estat a càrrec del jovent. “En cada obra de teatre hi havia una dotzena de personatges i hi havia molt de públic”, afirma Areny. “El Carnaval s’ha fet tota la vida aquí a Encamp i sempre hi ha molts joves que volen participar, aquest any tenim 50 persones entre els 16 i 25 anys que ens ajuden a la Comissió del Carnaval”, explica el comissionat Thiago da Silva.
El Carnaval és sinònim de festa gran a Encamp, dies de disbauxa “on tot s’hi val”, segons el seu lema. “El Carnaval ha arribat, tres dies de festa ha manat”, memora Areny.