Cobertura nacional

La necessitat de crear un organisme per protegir els riscos d’accident de treball, de malaltia i de vellesa es copsava al Principat feia dies però va ser el 1966 quan es va començar a treballar. L’ordinació número 4 del Consell General del 12 de juliol sota l’epígraf Qüestions Socials apuntava ja el règim de Seguretat Social amb referències com l’obligatorietat de donar quinze dies de vacances als empleats com a “avantatges socials dels assalariats”. El síndic Julià Reig va recór­rer als coprínceps per demanar l’ajuda d’especialistes i va ser l’inspector general dels Afers Socials francès, Jean Moitrier, qui va redactar els textos amb empremta clara del model gal, i uns mesos després, l’11 de novembre, els consellers aprovaven els reglaments general, administratiu, financers i tècnic i l’1 d’abril del 1968, ara fa cinquanta anys, naixia la CASS per a una població de menys de 19.000 habitants.

Isidre Baró, president de l’entitat del 1989 al 1993, i membre del consell d’administració pel Consell del 1970 al 1976 recorda que la creació “va ser difícil perquè al Consell hi havia qui volia organitzar la Seguretat Social i qui pensava que ja estàvem bé”. Es feien reunions de parròquies en les quals participava pel comú d’Ordino i la iniciativa va sorgir perquè hi havia quatre companyies d’assegurances on la gent s’assegurava voluntàriament “però el Consell creia que havia de ser una entitat nacional per a tot el país i llavors no era obligatori afiliar-se, a poc a poc s’ha anat fent”.

El gener del 1978 va ser escollit president de la CASS Marc Codina, que rememora la falta de suport, ja que “tothom no estava d’acord amb la meva presidència perquè era el representant dels assalariats. L’oposició patronal era molt forta i va ser un mandat difícil”. Aleshores l’òrgan de direcció incloïa tres consellers, un representant dels metges, un dels assalariats, un dels patrons i un dels assalariats voluntaris i ells escollien el president. Codina es mostra força satisfet de la feina feta i dels encerts en les decisions adoptades. “Vam acordar comprar els terrenys de Prada Casadet i no va ser fàcil, al carrer no va agradar, però ens va costar 500 pessetes el metre quadrat i una setmana després valia 1.500”, assenyala, alhora que analitza que “va ser un gran èxit perquè ara és el rendiment més important que es treu dels dons de la CASS”. L’expresident incideix que aleshores “les inversions eren mínimes” i destaca una altra operació que encara dona guanys. “Vam comprar l’edifici de la residència Solà d’Enclar, on ara es farà el centre de menors perquè invertir en béns immobles era important”, puntualitza.

Els dos exresponsables de la Seguretat Social coincideixen a titllar de difícil el moment actual. Isidre Baró afirma que l’entitat “ha canviat un 400% i ha crescut tant que la legislació no preveia que pogués arribar a una situació deficitària”, i entenc que el fet que ara no es cobreixi la despesa “significa que s’ha de canviar el reglament, canviar els paràmetres i també fer més controls, de les baixes per exemple”. I Marc Codina precisa que als 70 i 80 la Seguretat Social “era la més jove d’Europa perquè hi havia molta immigració i entraven molts calés i no teníem jubilats. Ara ha canviat i tots els països tenen un problema grandiós perquè hi ha menys cotitzants i més prestacions”. I admet ser “corresponsable perquè llavors amb els diners sobrants vam optar per un sistema de cobertura d’òptica i ortodòncia en contra dels tècnics francesos però ens veiem amb possibilitats. També deixàvem comprar punts per arribar a la jubilació perquè es podia” i conclou que els responsables actuals “ho estan passant malament” pel dèficit que han de resoldre.