Reforma polèmica

Feia més de 50 anys que no es modificava cap de les infraestructures de l’avinguda Meritxell. “Les clavegueres, les aigües residuals i les pluvials... Hi havia una problemàtica molt forta, tot estava trinxat. S’havia d’aixecar i refer de nou”, recorda qui va ser el cònsol menor d’Andorra la Vella des de l’any 2004 fins al 2007, Manel Blasi. Aprofitant que s’havien de dur a terme aquestes obres, es va decidir realitzar també un nou disseny emblemàtic per a, valgui la redundància, l’avinguda més emblemàtica d’Andorra la Vella.

Es va posar en marxa, doncs, un concurs internacional i el va guanyar la signatura de Benedetta Tagliabue (del despatx d’arquitectura barceloní EMBT). L’adjudicació del projecte va tenir lloc el 8 d’octubre del 2002 i va quedar a càrrec del comú presidit per Conxita Mora. El cònsol menor d’aquell moment, Carles Torralba, assenyala que “les maquetes van estar exposades a la fira d’Andorra durant diversos mesos públicament per poder recollir qualsevol suggeriment ciutadà”. Tenint en compte que el disseny pràcticament no va generar cap rebuig, el comú va seguir endavant amb el projecte. Va ser el següent consolat, però, el del Partit Socialdemòcrata, l’encarregat d’executar l’obra. Blasi coincideix amb Torralba que “durant el temps que el projecte va estar exposat per a tothom, ningú va fer cap advertiment”.

El febrer de l’any 2005 es va procedir a la instal·lació de les estructures metàl·liques, que havien de ser les estrelles de la reforma. Però en veure la magnitud del projecte, la mateixa excònsol Conxita Mora va afirmar que allò no responia al que ella tenia entès. “Jo ja no hi era de cònsol, però quan vaig veure la quantitat d’estructures que s’estaven posant em vaig adonar que no s’acabava d’adequar al que s’havia parlat anteriorment”, reconeix Torralba. Una mica en la línia del que opina Blasi, qui assegura que “les obres no es van poder acabar perquè hi va haver pressions del sector comercial i dels veïns de l’avinguda, ja que un cop muntat, no els acabava d’agradar”.

Des que es va prendre la decisió de retirar les estructures fins que es va dur a terme van passar uns 10 mesos. A finals de setembre del 2006, el projecte de Benedetta Tagliabue, que li havia costat a la corporació un total d’1,4 milions d’euros, quedava definitivament retirat de l’avinguda Meritxell i es transportava a l’aparcament Ribal, a la zona de la Comella. Aquest lloc tan poc prestigiós va ser el seu destí i aquí van descansar durant vuit anys les diferents estructures amuntegades com una pila de ferralla, a causa de la batalla judicial que es va obrir entre el despatx de l’arquitecta Tagliabue i el comú. Un procés judicial que es va tancar amb l’abonament de 7.000 euros per part del comú per haver vulnerat el dret d’autor en el moment de retirar les estructures, i un pagament posterior de poc més de 340.000 euros també a càrrec de la corporació per haver rescindit unilateralment el contracte signat amb l’arquitecta. A finals del 2013, un cop el conflicte als tribunals va quedar tancat, per fi es decidia on anirien a parar les estructures metàl·liques. Es va convocar una subhasta nacional per adjudicar l’adquisició, retirada i desballestament dels elements metàl·lics. Finalment, les estructures es van adjudicar a una empresa que va pagar més de 5.000 euros i que les va enviar a una foneria espanyola.

El que havia de ser el gran canvi en el disseny de l’avinguda més emblemàtica de la capital es va convertir en un fracàs urbanístic. “Francament, espero que aquesta nova remodelació de l’avinguda Meritxell sigui un èxit. Confio que per fi tinguem una avinguda digna i atractiva pel turista”, conclou Torralba.