Perdent tradició

El 8 de maig de l’any 492 l’arcàngel Miquel va aparèixer al mont Gargano, a Nàpols. Des d’aleshores, aquesta data ha esdevingut una commemoració per als feligresos. Entre ells, una de les parròquies que cada any celebrava amb entusiasme aquesta diada era la d’Escaldes-Engordany. La documentació sobre aquesta tradició és escassa i, segons els arxius, no s’ha pogut trobar acreditacions d’una data fixa d’inici. Tot i això, el calendari de festes i tradicions d’Andorra recull que, a començament del mes de maig, coincidint amb el dia de Sant Miquel, un poble aplegat feia pujar el bestiar als Cortals i a les bordes d’Engolasters, on hi celebraven missa i era costum guarnir un pi amb taronges. “Això es feia per beneir els aliments i demanar bones collites”, afirma mossèn Jaume, rector d’Escaldes-Engordany.

Cada 8 de maig, l’església de Sant Miquel d’Engolasters rebia centenars de fidels que convertien la jornada en una commemoració festiva. El calendari recordava la importància d’aquesta data i donava descans als treballadors de la parròquia, i la plana de l’església aplegava centenars de persones, de totes les edats, que gaudien de jornades plenes d’activitats en diversos àmbits i desplegaven banderes del país per celebrar aquest dia. “Uns pujaven a peu, d’altres amb vehicles. Uns es portaven el dinar, d’altres tornaven a casa, però tots demanaven a Sant Miquel que, des de la talaia, continués vetllant pels habitants d’Escaldes-Engordany i pels andorrans, per tal d’alliberar-los dels enemics materials i espirituals”, explica el mossèn. Una tradició que, malauradament, s’ha anat perdent amb els anys.

Tot i que entitats com la Unió Pro Turisme d’Escaldes intenta mantenir la diada, la festivitat ha perdut molts adeptes. Activitats essencials com la ballada de sardanes a les dotze del migdia, l’acció de gràcies a través de la celebració d’una missa i la benedicció de la coca tradicional de Sant Miquel amb moscatell per alegrar la diada se segueixen fent, però el nombre de gent és molt més reduït que dècades enrere. “És que tot s’ha modernitzat”, diu el rector d’Escaldes.

Un dels reclams actuals és que la diada torni a ser festiva al calendari. “Ens agraria que el comú tornés a posar com a festiu la diada de Sant Miquel d’Engolasters perquè hi hagi més afluència de gent i no es perdi la tradició”, declara Jèssica del Pozo, pubilla de la diada d’enguany. Cal destacar que als anys vuitanta, la festivitat omplia caps de setmana plens d’activitats, com el tradicional partit de futbol, proves d’atletisme, bicicletades i diversos campionats organitzats pel GEVA. A aquest reclam també s’hi afegeix mossèn Jaume, que es mostra esperançat. “Crec que hem de treballar per aquest fet i que a la llarga tornarà a ser festiu”, assegura. Tot i això, aquest any la festivitat ha estat entre setmana i centenars de persones, la majoria jubilades, s’han aplegat a l’església de Sant Miquel d’Engolasters. “Els joves treballen i només hi pot pujar la gent gran. És per això que d’ençà que no és festiu l’afluència d’assistents ha baixat”, afirma. El mossèn proposa celebrar la diada el 8 de maig, però també el dissabte posterior, perquè “la gent que ho vulgui s’hi pugui desplaçar”. Tot i això, assegura que ho veu complicat i que segurament s’haurà de seguir fent “el dia que toca” perquè els cortalans, que van ser els primers a crear-ho, “no voldran cedir i fer dues festes per celebrar Sant Miquel d’Engolasters”, conclou.