Anar a estudi
Les primeres escoles es van crear al segle XIX i eren responsabilitat dels comuns. Durant els anys trenta es van instaurar escoles espanyoles i franceses a totes les parròquies
Anar a estudi
Estudiar durant el segle XIX i principi del XX era un privilegi que només es podien permetre els infants de les cases més benestants. A les llars amb menys recursos la mainada podia anar a l’escola “quan no era menester” per a les feines de casa i el camp. Així ho explica Esmolets! La canalla d’Andorra del 1986 al 1960, el nou catàleg fotogràfic de l’Arxiu Nacional d’Andorra.
A poc a poc s’anava reivindicant l’educació com a peça clau per millorar les condicions de vida de la societat. L’any 1922 el Consell General va declarar l’ensenyança obligatòria fins als dotze anys. Ja abans, però, van començar a obrir-se escoles arreu del país. Les primeres van ser creades pels comuns de les parròquies, amb vicaris i alguns mestres contractats per impartir les lliçons. Les escoles congregacionals de les religioses de la Sagrada Família van arribar a Andorra la Vella l’any 1883 i a Sant Julià de Lòria el 1887. L’any 1900 es van inaugurar les primeres escoles franceses.
“Formava part de la normalitat que les autoritats andorranes es dirigissin als Coprínceps per demanar que s’instauressin les escoles”, explica Roser Bastida, autora del llibre Cent anys d’ensenyament a Andorra. Primer els espais solien ser del comú però l’escola que hi havia a l’interior “podia ser francesa o espanyola”. L’any 1931 el govern republicà espanyol va ajudar econòmicament en la construcció de sis col·legis laics. Durant els anys 30 el govern francès continua la implantació d’escoles laiques a Ordino i la Massana. El Consell General, però, havia recordat als comuns que calia ensenyar la doctrina cristiana i, per això, “va haver-hi certa divergència d’opinions entre el govern espanyol i els representants del Copríncep episcopal”.
En aquelles escoles de poble, els infants aprenien de lletres i números, lluny del tràfec quotidià de la pagesia. La preocupació del Consell General per la necessitat d’ensenyar la llengua, la història i els costums del país va motivar la creació d’un sistema educatiu públic andorrà, però això ja va ser als anys vuitanta.