Set segles per escrit
L’arxiu de les set claus documenta els usos i costums andorrans amb manuscrits del 1176 al 1777. L’Arxiu Nacional en va procurar la restauració fa vint-i-cinc anys
Un armari de fusta que només es podia obrir si es tenien totes les claus dels sis panys va ser adquirit pel Consell General l’any 1702 perquè fos custodi del seu arxiu i de llibres antics. L’any 1978, amb la incorporació d’Escaldes-Engordany com a setena parròquia, s’hi va afegir un altre pany, convertint-se en l’Armari de les Set Claus.
El fons de les Set Claus conté llibres d’alt valor històric, com el Manual Digest (1748), d’Antoni Fiter i Rossell, i el Politar Andorrà (1764), d’Antoni Puig. La joia de la corona és “el Còdex Miscel·lani per ser el més estrany i especial”, indica Susanna Vela, directora de l’Arxiu Nacional (ANA). Entre els 5.700 documents de l’arxiu també hi ha pergamins datats del 1176 al 1777 i llibres manuscrits en llatí, català i castellà. Destaquen els llibres de registre i control del Consell General, sentències de veguers, llibres de privilegis, llibres d’arrestos i conductes de metges i apotecaris.
La documentació va romandre a Casa de la Vall fins al 23 de març del 1993, quan els set consellers de la comissió permanent van obrir l’Armari de les Set Claus per transferir el fons a l’ANA. Per a Vela va ser un moment “de gran emoció” tenir al davant una documentació tan poc accessible. “Vam aconseguir el fons després d’un periple d’informes i gràcies a l’ajuda de l’Arxiu francès”, explica Vela. L’objectiu era portar a terme la restauració d’alguns documents que estaven “bastant malmesos per la humitat”.
Ja l’any 1983 l’arxiu havia microfilmat els documents, un procés que és com “fer una fotografia” que permet a qualsevol ciutadà poder consultar part del fons. Ara, l’ANA treballa en la digitalització. “D’aquí a un any i escaig els documents es podran consultar en línia.” De l’armari es conserven les portes, que romanen a Casa de la Vall.