Tres dècades de joc

No saber què fer amb els nens durant l’estiu mentre els pares treballen és una realitat que no ha canviat. Fa una trentena d’anys Escaldes-Engordany va decidir oferir una alternativa a les famílies creant els esports d’estiu, una tasca social per compartir valors esportius i alhora acollir els nens. “La iniciativa sorgeix per la mateixa ciutadania. La intenció sempre ha estat donar aquesta satisfacció als pares al mateix temps que es proporcionen activitats als joves perquè s’ho passin bé”, comenta Jaume Fortó, conseller d’Esports del comú durant els anys 1990 i 1991.

La primera promoció va arrencar l’any 1987 amb poc més de dos centenars de places i, a poc a poc, la iniciativa es va anar readaptant a les necessitats socioeconòmiques del país, als canvis i a les quantitats, ja que a dia d’avui es treballa amb més de 3.000 nens. “Tots els consellers hem afegit nous esports i millores. En la meva etapa vaig tenir l’honor d’incloure la participació dels nens de tres anys, que fins aleshores no hi podien anar”, explica Gerard Rieger, conseller d’Esports des de l’any 2000 fins al 2003. Rieger creu que una de les claus de l’èxit de la consolidació dels esports d’estiu és “la seguretat, la confiança que es genera entre pares i monitors”. Per la seva banda, l’actual conseller d’Esports, Jordi Vilanova, que alhora va ser un dels primers infants a participar-hi, recorda que els esports d’estiu “eren el punt de trobada i unió amb els amics. Són ara els meus records d’estiu i per a mi ho eren tot”. El conseller subratlla el “salt de qualitat” que hi ha hagut des que van començar fins avui pel que fa al servei d’acollida, que arriba fins a les 12 hores diàries, i al gran ventall d’activitats. Sobre l’actual edició, Vilanova parla de “xifres rècord” i diu que “és un repte majúscul continuar amb aquest projecte”.