Les primeres cistelles

Podríem crear un club de bàsquet”, va proposar l’Eduard Molné a un grup d’amics que es van trobar al Bay Bay, una discoteca a Sant Julià. No hi havia cap club al Principat, el bàsquet “només es practicava a nivell escolar al Sant Ermengol”, recorda Molné. Van demanar ajuda al secretari del comú, Magi Maestre, i després d’algunes trobades al bar Santa Anna d’Escaldes, el 12 de juny del 1970 va néixer el Club de Bàsquet les Escaldes “sense un duro”. El pati de les Escoles Franceses d’Escaldes va ser el primer camp d’entrenament i la botiga Sporting va “pagar les primeres samarretes i xandalls”, explica Molné, que va ser president del club durant els primers vint anys del club.

El primer partit de l’equip, inscrit a la Federació de Lleida de Bàsquet, va ser contra Las Estrellas Rojas de Saragossa. Van perdre amb 110 punts de diferència, però van quedar embaladits amb aquell estadi i van voler seguir millorant. L’any 1970 van decidir canviar-se el nom pel de Club de Bàsquet Andorra amb la intenció de convertir-se en un equip nacional i rebre una subvenció de Govern, que “va ser de 15.000 pessetes”. El joc va ser una de les seves primeres fonts d’ingressos. Van organitzar diferents bingos durant cinc anys, van organitzar una loteria i ficar “màquines tragaperres als bars”. Guanyaven “un milió de pessetes cada mes”, fins que altres entitats van demanar poder fer el mateix i els “van tallar”. També van intentar tenir una ràdio per retransmetre els partits i aconseguir publicitat, però només va durar un mes.

Per fomentar el bàsquet van organitzar campionats escolars amb “entrenadors professionals per a la canalla”. “En el meu darrer any com a president hi va haver 40 equips”, indica amb orgull Molné. Tant ha crescut el club, que la temporada del 1991-92 va assolir l’ascens a la Lliga ACB. Veure aquest èxit és una “gran satisfacció” per als qui van ficar els fonaments de l’actual MoraBanc Andorra.