Recordes quan
Danses i llegendes
L’Esbart Laurèdia fa trenta anys que va estrenar l’espectacle ‘Històries i llegendes d’Andorra’, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l’agrupació
L'Esbart Laurèdia el 1963, l'any de la seva creació
Els trobadors van servir durant gran part de l’edat mitjana com a transmissors de les històries i rondalles populars. Era qui recitava a la població les llegendes de cada territori. Fa trenta anys que l’Esbart Laurèdia es va convertir en una mena de grup de trobadors, que unint el teatre i la dansa van crear i estrenar l’espectacle Història i Llegenda d’Andorra.
L’objectiu inicial era incloure mites i llegendes d’arreu de les tres valls per obrir les actuacions a públic de tot el país. “Com a mínim vam incloure una llegenda o història de cadascuna de les set parròquies, no solament les pròpies de Sant Julià de Lòria. D’aquesta manera vam voler fer partícips tots els habitants del país, perquè al final la nostra funció és transmetre la cultura pròpia, no solament la de Sant Julià”, assegura Maria Esperança Ivern, directora del grup dansaire quan es va estrenar l’obra. Entre les rondalles que es representaven, destaquen Les bruixes d’Engolasters, El buner d’Ordino, La llegenda de la Verge de Canòlich, La Dama Blanca d’Auvinyà i El Serrat de l’Esmeligat.
Per a la direcció, coreografia i muntatge de l’espectacle, conjuntament amb la direcció del conjunt lauredià, es va comptar amb Jordi Torres, director del Ballet Folklòric de Sarrià (Barcelona). “Volíem crear un espectacle per poder així mantenir viva la cultura popular del país transmetre-la al públic. Feia vint-i-cinc anys que portàvem l’esbart i Daniel Arenc i Jordi Torres em van proposar mesclar el teatre i la dansa per crear aquest espectacle”, relata Maria Esperança Ivern. “Fa trenta anys va ser la bomba aquest espectacle, una idea novedosa per recuperar l’imaginari andorrà”, explica el director actual de l’esbart laurèdia, Jaume Torra.
De llavors ençà, l’espectacle ha patit alguns canvis i ha evolucionat conjuntament “amb els ímpetus del públic”. “Ara l’hem tornat a portar als carrers de Sant Julià i aquesta vegada hem incorporat elements audiovisuals, com el videomapatge. També hem volgut reduir el nombre de números teatrals i focalitzar l’espectacle en la dansa, que és el que fem normalment. Hem anat canviant també per intentar fer partícips el públic dintre de l’obra, però mai sense oblidar el motiu essencial de la seva reproducció: donar a conèixer la nostra cultura”, relata