Història en segells

La borda del Raser d’Ordino acull el Museu Postal d’Andorra, inaugurat oficialment el 19 de novembre de 1998. El principi de la filatèlia al país, però, és anterior. El primer Museu Postal es va iniciar l’any 1982 a la segona planta, anomenada Cap de casa, de Casa de la Vall mitjançant un projecte conjunt amb el Musée de la Poste de París en commemoració de la creació de Govern. Aquest primer espai tenia una “museografia tradicional” amb uns plafons amb sèries de segells per temàtiques, com natura, flora i fauna, tradicions, arquitectura, etc. “No era un moment en el qual els segells s’haguessin modernitzat”, explica Marta Planas, la cap d’àrea de museus de Govern. Eren uns segells molt treballats amb “talla dolça”; en canvi, ara s’empren tècniques més modernes. L’activitat d’aquest museu va parar l’any 1991, quan es necessitava l’espai per fer les reunions de la comissió tripartita encarregada de redactar la Constitució. El Síndic General de l’època, Josep Dallerès, va demanar que es busqués una nova ubicació per traslladar la col·lecció. El nou espai escollit va ser l’era del Raser, que es “va comprar a la família Riba, d’Ordino”. Després de la restauració de l’era i dels treballs per al nou espai museístic, es va inaugurar el nou Museu Postal d’Andorra.

La joia del museu és una peça prefilatèlica del 1802. A més de segells, també hi ha els primers telègrafs, cartes que van circular cap a l’any 1840 i una carta “que podria haver arribat a Andorra abans de l’existència dels segells”, segons va explicar el dia de la inauguració el ministre de Cultura, Pere Canturri. El museu, però, creix any rere any, ja que adquireixen “els segells que surten de correus espanyols i francesos”, indica la responsable del museu. El segell és “una cosa molt particular”, la història postal és molt interessant, de fet la gent que és especialista són uns forofos, però potser no acaba de ser gaire atractiva per als neòfits. Per això van decidir fer una retrospectiva de la història postal, centrant-se sobretot en Andorra i la peculiaritat de tenir dues fronteres. “Comencem amb el Cursus publicus, passem per l’època medieval, pel tema de les cartes, parlem dels traginers, del contraban, de les cartes censurades que van als camps de concentració”, explica Planas. Per fer-ho més atractiu, des d’un primer moment hi ha un audiovisual que fa aquest recorregut i una reconstrucció d’una centraleta de correus. “És interessant conservar-la perquè s’estan perdent les estafetes de correus i tirar cartes a la bústia”, assegura Planas. La part de baix del museu tenia unes columnes amb segells en les seves quatre cares, però va arribar un moment en què l’espai es va quedar petit i es va decidir dedicar aquest espai per a exposicions temporals, mentre que les sèries de segells es mostren en audiovisuals projectats sobre teles.

El museu ha rebut més de 46.600 visitants durant aquestes dues dècades, més de 2.500 han estat enguany. De cara a l’any vinent, s’està treballant a realitzar nous audiovisuals en alta definició i que siguin interactius. Les peces més modernes mostren formes de vida, gastronomia, art contemporani. Els segells fan un repàs a la història del Principat i “difonen un patrimoni o una identitat fora de les nostres fronteres”, conclou Planas.