L'aposta teatral per Nadal
La primera representació d’‘Els Pastorets’. El Centre de Congressos de Sant Julià va estrenar l’actuació l’any 1994. Un quart de segle després segueix sent una de les atraccions nadalenques lauredianes.
L'aposta teatral per Nadal
Fins aquell moment Els Pastorets eren una representació de Nadal que s’havia fet a l’església i que havia desaparegut amb el pas del temps. Però això va canviar l’any 1994, gràcies a la idea de l’andorrà Carles Loan, vinculat al món teatral, que va proposar fer-los en un recentment inaugurat Centre Cultural i de Congressos Lauredià. “Em va semblar una idea fantàstica i ell ja ho tenia molt madurat, ja havia pensat quin director podíem convidar, què s’hi podia fer... Va ser el motivador que es tornés a reprendre l’espectacle”, recorda Teresa Areny, directora del Centre Cultural en aquell moment.
Loan va proposar el director teatral Frederic Roda, un referent de la cultura popular. A partir d’aleshores, la idea es va presentar al comú de Sant Julià, que en aquell moment estava liderat per Ricard Tor i Josep Maria Cairat com a cònsols, i per Alfons Moles com a conseller de Cultura. “Ens van dir que els semblava molt bona idea, que presentéssim un projecte”, explica Areny. Aquesta presentació va ser la dramatúrgia del text de Folch i Torres, acompanyat per una maqueta de l’escenografia dissenyada per Roda i per l’escenògraf Amadeu Ferré. “La resposta va ser un sí rotund. Vam tenir una gran sort gràcies a l’empenta del Carles Loan, la del comú i totes les ganes que teníem des del Centre Cultural de generar aquesta nova activitat com a referència per a la cultura del poble i en l’àmbit nacional”, explica Areny. Així doncs, es va posar en marxa la preparació de la que significaria la primera representació d’Els Pastorets.
El procés de selecció va ser el mateix que s’empra actualment. El director teatral va assignar un paper a les persones de la parròquia que es van presentar i l’únic que es va decidir atorgar per part dels directors va ser el del nen Jesús. “No podíem fer un càsting però sabíem perfectament qui havia de néixer aquell any. Una de les coses més boniques és que el dia de l’estrena la neboda de Carles Loan va ser el primer nen Jesús. L’anècdota és que abans anàvem a buscar els pares”, recorda l’exdirectora del Centre Cultural. Una trentena de persones van intervenir a l’obra, la qual presentava per primer cop un Satanàs encarnat per una dona, Marisol Rebolledo. Tanmateix, es van suprimir les referències més catalanes per “estalviar connotacions” i el muntatge, l’escenografia i el vestuari van triomfar per l’originalitat. “L’estrena va ser un èxit total. Feia molts anys que no es representava. Jo hi havia participat i era molt joveneta, devia tenir 13 o 14 anys i llavors, quan es va estrenar, ja en tenia 27. Es va fer una proposta molt avantguardista on es feia la terra i l’infern simultàniament sobre l’escenari. Era espectacular. Hi havia música en directe i vam tenir una cançó que ens va crear l’Albert Bartumeu. Vam buscar al màxim la complicitat dels artistes del país”, recorda. Un projecte que es va valorar en uns nou milions de pessetes però que va suposar una inversió a llarg termini per a la parròquia. “Es va crear una escenografia de zero, un vestuari... però s’ha anat utilitzant durant aquests 25 anys. S’ha amortitzat de sobra. Va ser una inversió important per al comú però a la parròquia li va semblar molt bona opció i mai ningú va dir: “Per què us gasteu els diners amb Els Pastorets! Crec que és una referència de la cultura popular al país”, conclou Teresa Areny.