Bressol de projectes

Retre homenatge a “un personatge que va ser important en la política d’Andorra i que no és exagerat dir que va ser l’home que va obrir Andorra a la modernitat actual”, va ser la idea i el punt de partida per crear la Fundació Julià Reig, exposa l’excap de Govern Òscar Ribas, primer president del patronat de l’entitat, coincidint amb el vintè aniversari de l’ens. La iniciativa es concretava el gener del 1999 amb la filosofia “d’impulsar projectes que després puguin funcionar sols o que algú se’n faci càrrec. Nosaltres tenim la idea i assumim el risc però mai ens quedem amb el projecte”, assenyala Déborah Ribas, presidenta de la Fundació des del 2011.

Aquella manera de treballar s’ha mantingut intacta i ha servit per posar en marxa iniciatives que resten plenament vigents després de la mà d’altres responsables. L’exemple “ideal”, comenta Déborah Ribas, és el projecte dels Horts socials nascut el 2001, “perquè nosaltres el vam impulsar i se n’han anat fent càrrec els comuns. Vam començar a Sant Julià i ens van demanar que anés a les altres parròquies, i ara hem quedat com els organitzadors”, explica d’una proposta que ha crescut fins estendre’s a tot el país i arribar a beneficiar més de 150 persones per promoure una millor qualitat de vida en un entorn natural, especialment per a la gent gran. No tots els projectes, però, han gaudit de la mateixa salut. El més rellevant dels que es van quedar pel camí va ser el Concurs internacional de cant Montserrat Caballé, que es va estrenar el 1999 sota la tutela de la Fundació però que es treballava molt prèviament, precisa la presidenta de l’entitat. “És l’exemple d’un projecte que no va funcionar, vam estar cinc anys però ningú va recollir el testimoni potser perquè no era tan interessant com nosaltres pensàvem”, reflexiona Déborah Ribas. I afegeix que també han “fracassat” projectes “més petits, d’emprene­doria social, que no es porten a terme per raons com ara que econòmicament no són sostenibles o que el producte és massa complicat tècnicament i nosaltres hem ajudat a fer l’estudi previ”. El paper de l’entitat finalitza quan l’impuls no qualla, “perquè alguns projectes no són viables i és el risc, jo t’ajudo a prendre’l i que facis el pla d’empresa, però després que surti és diferent”.

El recorregut de la Fundació Julià Reig revela que moltes propostes han trobat l’empara d’altres patrocinadors o institucions per continuar, com l’Observatori de la sostenibilitat d’Andorra, sorgit d’un estudi de l’entitat del 2002 i que segueix actiu com a centre d’investigació amb sis patrons. Alhora segueix sent responsable d’iniciatives imprescindibles a la història de la Fundació com el Museu del Tabac-Antiga Fàbrica Reig, “de la qual es va començar l’inventari el 1997 i que després recull el projecte la Fundació”, i que suma ja 46 exposicions temporals i més de 176.000 visitants.

La presidenta apunta que avancen amb els mateixos fonaments com a essència de l’entitat, “no hem canviat perquè el procés de reflexió va ser molt llarg i s’ha mantingut, i ens va molt bé per seleccionar projectes, si compleixen la filosofia, fantàstic, i si no els derivem”. I a la Fundació Julià Reig no falta activitat, “sempre van arribant projectes i per això no obrim concurs”, i a més hi ha les iniciatives nascudes del propi patronat. Com les solidàries de Muntanyencs per l’Himàlaia, dedicada a facilitar l’accés a l’educació de maternal a la universitat de nens sense recursos del Nepal, o l’Associació Música per Viure Judit Ribas, que amb la música com a eina de creixement personal millora la vida d’infants i joves de l’Amèrica Central i el Carib.