Una decisió popular

Fa vint-i-cinc anys que el Festival de música i dansa d’Andorra la Vella es va convertir en una temporada de concerts i actuacions, per tal d’evitar la saturació d’actes culturals a la tardor, una decisió que va ser presa des del comú de la capital i referendada en una consulta popular del públic assistent. “Va ser un èxit perquè va democratitzar el procés de canvi de gestió i de programació del festival”, recorda Carles Torralba, llavors conseller de Cultura de la capital. D’un total de 215 paperetes contestades, 153 persones van triar la temporada i només 53 el festival. “Havien d’escollir entre tenir actuacions tot l’any, pràcticament, o cremar tots els cartutxos en un sol mes”, explica Torralba. Una nova gestió que no va agradar a Alfredo Kraus, que s’encarregava de gestar el festival de la capital. “No entenia el canvi, no va ser ben rebut per Kraus”, lamenta Torralba.

L’afluència del públic també va notar aquest canvi en la programació en el primer concert de la nova temporada, protagonitzat pel duet de Silvia Mercovici al violí i Pascal Rogé al piano. Una actuació que no va aconseguir omplir la sala com sí que ho va fer el festival passat, segons la crònica del Diari d’aquell 10 d’octubre del 1994. “Vam notar una millora passat un temps, al principi una mica era una més discreta, perquè al final resultava més assequible per al públic”, assegura Josep Maria Escribano, director artístic de la Temporada de música i dansa d’Andorra la Vella.

El públic també va ser qui va fer caure la balança cap a la gestió de les funcions en les mans del comú de la capital. El 1994 va deixar d’estar en mans de la productora d’Alfredo Kraus, qui va posar la llavor el 1989, i va passar a ser de gestió comunal, amb el patrocini durant els tres primers anys de Crèdit Andorrà i, posteriorment, de MoraBanc, l’sponsor actual. “El fet de dilatar-lo en el temps permetia que fos més sostenible logísticament. Podíem fer venir actuacions que estaven per Europa i això abaratia el cost”, relata Torralba.

Pels escenaris del Centre de Congressos han passat artistes de gran nivell com els solistes de la Filharmònica de Berlín o de la Suite Opera de Londres. “És clar que per la capacitat de la temporada en l’àmbit econòmic i d’espai és impossible portar els més grans, però sí que hem tingut les primeres figures de les grans filharmòniques, inclús han vingut solistes que no feien parada a Barcelona i això va suposar que molt públic pugés per veure’ls”, recorda Escribano. En els últims anys la Temporada de música i dansa s’ha obert a noves estètiques, tant musicals com de dansa, i això “ha permès seduir un nou públic”, assegura el director artístic de la temporada. Pels escenaris del Centre de Congressos ha passat no solament música clàssica, sinó jazz, i en el cas de la dansa han actuat companyies de funky i dansa contemporània. “El ballet clàssic no és la nostra única prioritat, també busquem poder portar nous models que casin amb els gustos del nostre públic fidel”, assegura Josep Maria Escribano.