A peu de pistes

Era una promesa electoral i es va complir. La candidatura de Jordi Mas per a ser escollit cònsol d’Encamp el 1995 havia inclòs al programa un projecte per convertir el poble “en peu de pistes, perquè no teníem cap enllaç, i es va considerar fer el giny per arribar al terreny de la concessió de Pas de la Casa-Grau Roig que estava als Cortals”, explica l’ex-mandatari parroquial. La instal·lació es va fer realitat la temporada 1998-1999 amb el primer viatge el 19 de desembre, que permetia als esquiadors accedir en disset minuts fins a l’estació després de recórrer sis quilòmetres de trajecte i superar un desnivell de 1.200 metres.

Jordi Mas rememora que el projecte va provocar crítiques im­portants perquè “la voluntat de tothom era fer la mateixa unió”, però no hi havia acord respecte al tipus de giny escollit, i argumenta que volien “una instal·lació que tingués garanties de seguretat quan hi ha condicions meteorològiques complicades i Funitel és un model que tenia molta resistència”. El Funicamp era en aquell moment una referència internacional perquè era el telecabina amb tecnologia Funitel més llarg d’Europa, i l’ex-cònsol encampadà recorda que es va voler que pugés fins a la zona de Solanelles perquè quedés dins de la concessió, i perquè fos utilitzat tant per arribar a esquiar com per portar visitants que només volguessin anar a prendre alguna cosa i gaudir de les espectaculars vistes que ofereix el recorregut. Els primers anys el giny portava a pistes i va ser després quan es va construir l’edifici amb un restaurant panoràmic per ampliar l’oferta i l’atractiu a l’arribada.

Mas afirmava en l’acte d’inauguració de la instal·lació que havia de servir “per donar un impuls econòmic i turístic a la par­ròquia” i vint anys després analitza que l’objectiu no s’ha acabat de complir perquè la inversió pública va fer que Encamp sigui peu de pistes, “però va fallar el sector privat”. La construcció del giny no es va aprofitar per fer un esforç i ampliar l’oferta per als turistes “i tenim els mateixos hotels de llavors, no vam progressar com el que es pretenia en aquell moment i no ha funcionat com ha passat a Soldeu, la Massana o Canillo”, comenta. L’excònsol sub­ratlla, però, que tot i que el creixement econòmic de la parròquia al voltant del Funicamp no hagi estat el previst el giny ha estat essencial “perquè si no s’hagués fet Encamp hauria quedat totalment apartat del món de l’esquí. Era una inversió que s’havia de fer i que com s’havia planificat era sostenible”, defensa. Jordi Mas ressalta que si els esquiadors no poguessin accedir amb el Funicamp directament a les pistes “la gent passaria de llarg per la variant i no entraria al poble ni donaria vida”, i per això valora que ha tingut un paper important “com a motor de desenvolupament, perquè s’ha convertit en la tercera porta d’entrada a Grandvalira” i que se li pot treure més rendiment com a “element de transport amb més inversió en cabines i potenciat més des del sector privat”. I incideix que el giny va contribuir a “possibilitar” l’entesa amb Canillo per unir les dues estacions plasmada en els acords de Meritxell, mentre les dues parròquies litigaven per la titularitat dels terrenys de Concòrdia, i que va culminar amb la creació del domini esquiable conjunt de Grandvalira.