La casa de les nines

Més d’un centenar de matrioixques formaven la mostra que va estrenar a principi de març del 1999 el Museu de la Nina Russa en una casa llogada pel comú d’Escaldes al carrer de les Escoles. La iniciativa de l’empresari Antoni Zorzano i el fons de la col·lecció que havia anat acumulant durant dècades es van convertir en una proposta que l’impulsor del projecte considera única, “perquè particularment tot el que he fet ha sigut original i a Rússia hi havia un parell de museus de nines però mal cuidats i quan han vingut russos el meu els ha agradat molt”.

El museu es va instal·lar a Escaldes “perquè la cònsol Lydia Magallon buscava propostes culturals per a la parròquia”, explica Zorzano, i es va presentar com una nova oferta turística per a la parròquia i per al país, segons es destacava en l’acte d’inauguració, que va comptar amb l’assistència de l’ex-ministra francesa de Drets de la Dona Michelle André, ressalta l’empresari. Els visitants tenien l’oportunitat de veure una col·lecció de la tradicional figura russa de fusta policromada amb referències a llegendes i esdeveniments històrics repartides en dues plantes i amb una sala d’audiovisual per conèixer la història de les matrioixques, creades com a exaltació de la dona i símbol de la fecunditat que es plasma en sèries de nines des de la mare fins als fills, que es van inserint en mida decreixent. L’impulsor del museu no vol destacar una peça per sobre d’una altra perquè afirma que “depèn del dia, és com el menjar, un dia et ve de gust un plat i un altre dia, l’altre. Quan t’agrada l’art mires coses i segons els ànims m’agrada una o l’altra”. Les figures exposades provenen de “tots els països de l’antiga Unió Soviètica, Rússia, Moldàvia, Ucraïna, zones de Sibèria i Bielorússia”, entre d’altres, enumera l’empresari, i subratlla que no pot fer una estimació del valor de la col·lecció que atresora perquè “és bastant original i de vegades costa més anar a buscar la peça, el viatge i el temps que hi dediques, que comprar-la”.

La mostra es va mantenir oberta al públic fins al 2004, quan l’ar­ribada de la nova corporació comunal escaldenca va suposar la rescissió del contracte de lloguer de l’edifici que acollia l’exposició “perquè a Toni Martí no li va agradar conservar-lo”, argumenta Antoni Zorzano. Aleshores, les matrioixques van passar un temps fora del circuit de l’oferta cultural del país fins que l’empresari va trobar l’encaix i va integrar les figures en el Museu de la Miniatura que té a Ordino. Un espai on les nines russes conviuen amb les obres de la col·lecció de Nicolaï Siadristy i que formen un conjunt que detalla que és “el museu més visitat d’Andorra, per molt que digui el Govern que són altres”, amb una xifra global que situa per sobre dels 12.000 visitants i amb procedència “de tot el món”.

Antoni Zorzano estima que conserva més de tres centenars de matrioixques “com a col·leccionista de fa més de quaranta anys” de diferents tipus de peces i remarca que “una col·lecció no s’acaba mai i sense pressa he anat afegint nines”.