El robatori interromput

Jovent que buscava diversió, dies de Carnaval ideals per trobar més permissius els adults i aprofitar per passar una estona més de disbauxa que es va convertir en tradició a principi del segle XX. L’entremaliadura consistia a sostreure de les cases l’àpat que preparaven les mestresses i es va anomenar El robatori de les olles, relata Maria Àngels Velando, directora de l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, que ha mantingut viva la celebració recuperada fins a l’any passat. Aquest dimarts de Carnaval, però, no es repetiran els balls i la música ni es compartirà un berenar perquè la celebració, de nou, es deixa de fer. “Falta col·laboració de la gent que hi participa i dels comerços i era tot molt forçat i la segona recuperació torna a fallar”, assenyala la directora de l’entitat.

La tradició havia renascut després d’uns anys d’interrupció el 2013 “perquè hi va haver molt interès del departament de Cultura del comú per recuperar-la i voler involucrar totes les escoles de la Llacuna, dansa, teatre i música”, comenta la directora de l’esbart de la capital, que va assumir el 2014 la responsabilitat de fer El robatori de les olles. La versió original “era entrar a les cases i agafar les olles perquè llavors totes les cases estaven obertes i tot­hom es coneixia” i robar, amb el consentiment encobert de les víctimes, “tot el que es podia de menjar amb una llarga filera de nois i noies de la mà sense trencar-la”. I el botí obtingut “se’l menjaven, era el jovent, volien diversió i es tractava de fer disbauxa perquè després comença la quaresma”, apunta Maria Àngels Velando, ja que abans les restriccions per fer festa en el període previ a Setmana Santa se seguien de manera més estricta.

Quan s’ha recuperat El robatori de les olles, que antigament també es feia a Ordino, s’ha mantingut l’essència però amb la dinàmica adaptada a una època en què ja no es pot trobar les cases obertes per accedir-hi a sostreure el menjar. La celebració renovada s’ha centrat en l’escenari de la plaça Guillemó i els negocis del voltant i es feia “amb una ballarusca per donar vida i alegria perquè estem en Carnaval”, i després un robatori adaptat. “Es pactava amb els comerços i entraven tots els nens agafats de la mà, que és el que es feia, amb la música de la Farandola d’Andorra del mestre Roure i ens donaven pa, aigua, fuet... i ens ho menjàvem tot”, especifica la responsable de l’esbart de la capital. I tampoc no es va descuidar la indumentària i els participants es van abillar tal com manava la tradició, “amb la capa negra i el barret de conseller i unes cintes de colors en un costat de la capa”.

La gresca de l’esperit inicial ha regnat en les celebracions que s’han anat repetint els sis darrers anys, a les quals s’ha convidat a prendre part tothom i no només han estat protagonistes els integrants de l’esbart. Maria Àngels Velando remarca que l’última edició, la de l’any passat, “es van aplegar unes quaranta persones i ens ho vam passar molt bé tot i que nevava”, però l’experiència queda interrompuda una altra vegada per falta de suport. Aquest dimarts de Carnaval els dies festius es tornaran a acomiadar com s’ha fet sempre amb el judici i la crema del Carnestoltes però sense cap incursió a cap casa ni establiment per agafar menjar i gaudir d’un berenar amb ball i música. La iniciativa que havia assumit l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella queda en suspens i encara que no hi hagi cap expectativa per preveure que El robatori de les olles revifi, la directora de l’entitat mostra cert optimisme i assegura que “no ho dono per perdut”.