L'arribada dels múixers

La tarda del 9 de febrer del 1995 arribava una caravana amb 150 persones i més de 350 gossos al Pas de la Casa. Aquesta va ser la rebuda que va obtenir la primera participació d’Andorra a la competició de múixing de la Pirena, que va arribar a convertir-se en la més important d’Europa. La cinquena edició de la Pirena va reunir un total de 36 equips amb representants d’Espanya, França, Alemanya, Suïssa, la República Txeca, Bèlgica, Àustria, Holanda, i Andorra. Per primera vegada també s’incorporaven a la competició quatre equips de pulca, una modalitat que combina el múixing amb l’esquí de fons.

La jornada va estar plena d’actes que es van celebrar des de les sis de la tarda fins ben entrada la mitjanit, amb esdeveniments com l’exposició dels gossos participants i els trineus i pulca a peu de pistes, la baixada de torxes dels monitors d’esquí, o la Festa Pirena a la discoteca Savannah de l’hotel Kandahar. “Recordo que em feia molta il·lusió que es fes la competició al meu país”, explica Evarist Rogel, president de la Federació Andorrana de pulca i trineus de gossos i múixer que va participar en un total de tretze edicions de la Pirena.

L’endemà tocava matinar per disputar l’etapa de la competició, la qual es basava en un recorregut de divuit quilòmetres entre Grau Roig i el Pas de la Casa, i que va esdevenir el tret de sortida d’una col·laboració que va durar molts anys. Els múixers van participar en aquella fase, entre els quals destacava l’andorrà Evarist Rogel, que va arribar a aconseguir la setena posició en el rànquing general. “Era la primera vegada que estava en el Top-10, tot i que realment, per a mi, era una cursa més”, explica el múixer. Rogel també recorda que va ser una etapa “molt tècnica, tot i que molt agradable de fer”, i que alguns gossos es van despistar de via perquè la d’anada i la de tornada “eren molt pròximes”. En aquella cursa, l’esgotament dels múixers i dels gossos començava a fer-se palès, ja que la competició feia tretze dies que havia començat i es disputava sense jornades de descans. “La Pirena no era una cursa de cap de setmana. Competies matí, tarda i nit. La gaudíem molt però tots desitjàvem una mica que acabés la prova”, recorda Rogel. Aquella etapa de la competició pirinenca la va guanyar l’alemany Hahner, per davant del favorit, l’austríac Kurt Pichler. “Tot i no vèncer aquella fase era com si ell anés amb un Mercedes, mentre que els altres anàvem amb cotxes de segona mà”, explica l’andorrà.

El fet que la Pirena es fes per primera vegada al país simbolitzava una ajuda a la difusió dels trineus de gossos. “Estem deixats de la mà de Déu. Ja havíem arribat a tenir curses importants, però van fallar els patrocinadors. Esperem que l’arribada de la Pirena a Andorra serveixi perquè s’aconsegueixi el suport necessari”, deia Rogel en aquella època. El cert és que va seguir celebrant-se al Principat fins al 2012, amb unes etapes a Grandvalira i la Rabassa que van passar a ser habituals. Però la crisi econòmica va fer que, un any després, la prova de múixing més important d’Europa hagués de deixar de fer-se per la manca de patrocini. I tot l’esforç de realitzar una competició que passava cada any per Espanya, Andorra i França i promovia el múixing va quedar en la memòria de l’esport de neu.