L'arribada de la xarxa

Internet compleix tres dècades des que es va crear la World Wide Web i el món va iniciar una transformació transcendental en la manera de comunicar-se, treballar i fer negoci. A Andorra l’impacte en les relacions personals i econòmiques va ser el mateix però amb calendari propi. La primera connexió física es va produir el 9 de gener del 1996, recorda Joan-Marc Lauga, enginyer responsable del projecte de la xarxa de l’STA, amb un miniequip que completava Carles Forné.

El tècnic reflexiona que en aquell moment “ningú pensava que arribaríem on som ara”, tot i que subratlla que “vam anar a Madrid a fer una formació el febrer del 1995, vam veure les primeres connexions a Europa d’Internet i vam pensar que era una revolució”. Perquè recorda que l’antecedent era “el videotext, un sistema molt rústic”, que feia possible enviar informació a usuaris mitjançant línies telefòniques, però molt allunyat de la màgia de “posar www al Netscape i a través d’una pàgina saltar a una altra i una altra, era navegar i era totalment revolucionari”, destaca l’enginyer, que emfatitza que quan li van exposar a la direcció de l’STA el salt tecnològic que sorgia “de seguida hi va apostar, s’hi havia d’anar sí o sí”.

Fer realitat la primera connexió era el resultat d’un llarg camí per aconseguir l’autorització de l’ICANN, l’organisme dels Estats Units “que governa Internet i que delega la governança amb autoritzacions regionals”, relata Joan-Marc Lauga. El permís com a Local Internet Registry va arribar el 4 d’agost del 1995 després d’un procés de validació per demostrar que l’STA era un operador i anava a connectar els clients, i el pas següent va ser obtenir permís “per organitzar les adreces IP, que és el que necessiten els usuaris per connectar-se”. Era el 17 d’agost del 1995 i la capacitat obtinguda “era de 256 màquines que podien estar al moment”, assenyala. Tot plegat fruit d’una peculiar tramitació perquè “les comunicacions amb els organismes dels Estats Units s’enviaven per correu i com que no teníem Internet vam contractar un correu a França, els havíem de fer entendre que començàvem de zero”.

Les connexions a clients es van donar el gener del 1996, “amb usuaris molts tècnics a l’època”, precisa Lauga, i una operativa força més complicada perquè “s’havia de trucar al 146 i despenjava un mòdem, n’hi havia 8 per a un màxim de 8 usuaris alhora i si estaven ocupats s’havia d’esperar”. Un mes després es van publicar les normes per tenir un registre .ad, també després de rebre l’autorització nord-americana, i al setembre s’estrenaven els primers proveïdors d’Internet. “MYP i Andornet van ser els pioners que volien donar servei de webs i correus, i va ser el començament de la popularització de la xarxa”, apunta el tècnic, que puntualiza que llavors “la connexió contractada per al país era de 128 k i ara és d’un giga per persona”.

L’enginyer remarca que en l’estrena a Internet es va anar més tard “però de seguida vam atrapar els veïns”, i recorda l’embranzida fulgurant en la implantació. En dos anys se’n va doblar la capacitat “perquè no podia caure, ja hi havia moltes empreses que depenien de la connexió”; el 2001 entra l’ADSL, “que va portar un boom i l’accés a l’alta velocitat”, i es passa del miler d’usuaris el 2002 a 20.200 el 2008, i després es desplega la fibra òptica, que suma 35.323 abonats. Una evolució generalitzada i essencial “perquè sense Internet les empreses no viuen” i sembla difícil imaginar el món sense gegants econòmics com “Amazon o Google”, conclou l’ara director de l’oficina de programa d’Andorra Telecom.