Pas a la modernització

Un bé natural que fluïa per Escaldes, l’aigua termal, i un grup de joves que va arribar al comú escaldenc amb ganes de trobar nous atractius per a la par­ròquia. És l’escenari que descriu l’excònsol d’Escaldes Jacint Casal per explicar com va sorgir la idea que va culminar amb la creació de Caldea. “Ja no tenia gaire sortida el termalisme mèdic i vam trobar el termalisme lúdic, de lleure i benestar”, seguint el model d’un centre a prop de Frankfurt, comenta Casal. Amb la idea concretada es va fer el projecte i es va trobar l’arquitecte, Jean-Michel Ruols, que va acabar disse­nyant un edifici trencador, amb una torre emblemàtica que va transformar l’skyline de la vall.

Era l’inici d’un llarg camí ple d’entrebancs. El principal era la falta d’acceptació popular i l’excònsol subratlla que “va costar molt perquè s’havia de convèncer la gent d’Andorra que era un projecte de futur, havíem de convèncer els electors”, i es van enfrontar a una forta oposició. Econòmicament “es va veure com una bogeria”, assenyala Casal, i el finançament, de més de 4.400 milions de pessetes, es va preveure amb una societat mixta publicoprivada que no va anar com s’estimava perquè el comú havia d’assumir un 25% d’accions, el 75% era per a entitats i institucions, “però la venda d’accions no va funcionar bé al principi”. L’exmandatari explica que el Govern “s’havia mig compromès però no ho va fer, els comuns tenien noves tendències i ens vam trobar que havíem d’assumir més càrrega de la prevista”, tot i que anys després l’èxit del centre va capgirar la situació i es van vendre les accions i fins i tot hi va haver una ampliació de capital i els balanços demostren cada any que Caldea és rendible.

Aixecar la torre de vidre de 80 metres i disset nivells va costar més de dos anys i les característiques tècniques de tot el complex amb la nau plena de llum natural van complicar la construcció fins que es va culminar l’espai amb l’espectacular llacuna central, la terrassa, les diferents piscines o les zones de tractament. I l’obertura planificada per a final del 1993 es va endarrerir una mica. Dissabte 12 de març del 1994 els banyistes estrenaven les instal·lacions pagant una entrada de 1.750 pessetes per a una estada de tres hores. Eren els primers a gaudir d’uns serveis que en un quart de segle han captivat més de nou milions de persones per una oferta de la qual Jacint Casal es mostra “molt content perquè s’ha aconseguit una cosa que no és un complement, molta gent assimila Caldea amb Andorra”.

L’excònsol assegura que “érem optimistes perquè era un bon projecte, però no que funcionaria tan bé”, i destaca l’encert en l’elecció de la proposta arquitectònica, que “trencava motlles, i hi ha d’altres centres però és més del mateix”. Per això considera que va servir per “donar una imatge de modernitat, va coincidir que s’estava fent la Constitució i va ser un canvi d’orientació del país econòmicament i políticament”, i remarca que “Caldea ha ajudat a fer que el país estigui millor que abans de construir-lo, però no només per això”.

Un quart de segle de perspectiva permet a Jacint Casal no oblidar que “va ser molt, molt difícil, i va costar molt” tirar endavant el termolúdic, i alhora manifestar que “la satisfacció és que ha sigut l’evolució d’una idea inicial bona, vam tenir la sort de no equivocar-nos en el concepte, aquesta va ser la transformació”. Puntualitza, però, que l’aposta “va ser un acte col·lectiu amb més de 28 persones que van passar pel comú en aquells mandats, i jo estic molt content d’haver col·laborat a modernitzar Andorra i que Caldea funcioni”.