La llum de la saviesa

El Museu de l’Electricitat es va inaugurar tot just ara fa deu anys, el 5 d’abril del 2009, i es va situar a la planta baixa de l’edifici de la central hidroelèctrica de Forces Elèctriques d’Andor­ra (FEDA), posada en funcionament l’any 1934. “Abans la gent que treballava a FEDA estava distribuïda en oficines de diverses parròquies i es va decidir agrupar tota la gent on som ara, a Encamp, així que va quedar aquest espai lliure de despatxos i es va plantejar com es podria aprofitar de manera que estigués actiu i se li pogués donar un contingut útil”, relata Claudi Sala Anguera, tècnic de comunicació a FEDA des del 1988. Sala exposa com va ser l’obertura del que avui dia és l’MW Museu de l’Electricitat, una iniciativa per tal d’evitar que un edifici emblemàtic quedés en desús i una forma d’apropar a tots els visitants la història de l’electricitat a Andorra. “El públic va rebre molt bé l’inici del museu, una oferta cultural innovadora en un edifici que no es trobava abandonat, sinó que estava en ple funcionament i on es fabrica electricitat. La finalitat d’aquest museu era apropar a tots els visitants la història de l’electricitat d’Andor­ra, amb un caire tècnic però molt proper”, recorda Sala, i explica molt orgullós la importància cabdal que té el museu, en el qual es van invertir 1,7 milions. “Aquest edifici industrial està considerat patrimoni d’interès cultural d’Andorra per la seva arquitectura del granit i per representar la modernització del país. Per poder fer totes les infraestructures va treballar molta gent, es van arribar a comptar fins a mil persones a l’hora”. Amb 3.500 habitants que acollia llavors el Principat, l’arribada de l’electricitat va ser una revolució en molts aspectes.

Sala indica que inicialment l’exposició només comptava amb dues parts diferenciades, la teòrica i la històrica. “A la primera s’explicava què és, d’on ve, com es genera l’energia i quins tipus hi ha. A més, també es pot entrar a la sala de màquines i veure les turbines que generen electricitat. De fet, hi ha dos generadors originals del 1934 que encara funcionen i produeixen electricitat”, exposa el tècnic, i continua presentant la segona part de l’exposició: “L’altra era una secció cronològica amb la història i amb evolució del procés de generació d’electricitat a Andorra des de l’any 1909, amb una mostra d’objectes relacionats amb la seva evolució i diferents plànols.” La col·lecció del museu acull diversos mecanismes que integraven la central en els seus inicis, així com documentació de l’època. Anys més tard, detalla Sala, van observar que la gent sortia del museu sabent què era l’energia i l’electricitat, però que faltava viure-ho de més a prop, així que van decidir incorporar a la visita una part més vivencial, i “actualment tenim una tercera part, la dels manipulables, una sala d’experiments didàctics que permet als visitants tenir una interactivitat amb les lleis de l’electricitat per mitjà de tallers educatius i amens”, i exposa que era una forma de donar vida a les explicacions que feien els guies del museu. Això el fa recordar, amb molt d’afecte, Jaume Puig, treballador de FEDA que estava a punt de retirar-se i feia de guia al museu: “Ell no explicava el guió que havíem establert per fer la ruta als nostres visitants, ell explicava les batalletes que havia viscut en aquella mateixa sala fent la seva feina. A la gent li encantava això, se l’escoltava temps després que s’acabés la visita guiada, tenia un èxit total.”