Vehicles, passió i altruisme

L’amor pels cotxes, les motocicletes i altres vehicles té un lloc de reunió: el Museu Nacional de l’Automòbil. El centre, que fa més de trenta anys que està en funcionament, s’ha convertit en un dels museus més visitats del país, ja que els amants de la història dels vehicles antics poden gaudir de peces úniques.

Aquesta fita va començar gràcies a la idea que sorgí de Govern i a la col·laboració que van dur a terme diversos col·leccionistes. L’objectiu de la creació del museu era mostrar la transformació i evolució dels vehicles, des de la màquina de vapor fins als anys setanta. “Enteníem que valia la pena que Andorra i els turistes gaudissin com nosaltres d’una col·lecció que, com totes, tan sols els que la fan coneixen les dificultats i la passió que s’hi posa per anar trobant peces que a vegades costa molts anys poder aconseguir”, detalla Turi Riberaygua, fill de Bonaventura Riberaygua Esteve, un apassionat dels vehicles que des de fa més de cinquanta anys ha anat comprant i recopilant cotxes, motocicletes i bicicletes. Les adquisicions les aconseguia per tot Europa i moltes contenen peces úniques i d’un gran valor històric que va decidir exposar al museu. “A poc a poc s’anava parlant que hi havia una col·lecció a Andorra que en aquella època podia ser una de les més importants del sud d’Europa, així que alguns membres de Govern varen arribar a un acord amb el senyor Riberaygua per posar en marxa allò que avui és el Museu Nacional de l’Automòbil”, recorda Turi Riberaygua.

El coneixement de la família sobre aquests vehicles també va ser un punt clau en la creació del museu en altres temes com la planificació de l’espai per posar-hi els vehicles. A més, van fer una donació d’aproximadament uns seixanta cotxes, una cinquantena de motocicles i un centenar de bicicletes. “Vam destinar-hi uns dos-cents vehicles, tot i que cal esmentar que també hi va haver més dipositants al museu al marge de la nostra família i que també gràcies a ells es va poder completar l’exposició”, recorda. Moure cotxes de tant valor no va ser una tasca fàcil. El trasllat, segons recorda Riberaygua, va trigar uns dies i hi van participar des dels col·leccionistes fins a mecànics que vetllaven perquè tot funcionés de manera correcta i no hi hagués cap imprevist.

L’edifici, situat a Encamp, comptava amb cinc plantes, més de 1.200 metres quadrats plens de vehicles exposats provinents de les col·leccions. Les obres més valuoses es van col·locar al pis principal, situat al mateix nivell del carrer. Es tractava de les peces més antigues, com un Aillou i Dumont del 1900, un Villeneuve del 1899, un Benz Velo monocilíndric del 1894 i un De Dion Bouton del 1898. El segon pis es va dedicar al món de les dues rodes i les plantes subterrànies contenien una imponent col·lecció de Rolls Royce, entre els quals es trobava un Phantom amb la carrosseria feta a Espanya. El museu finalment comptava amb models clàssics esportius, que acostumaven a participar en trobades especialitzades que es feien arreu d’Europa, i molts d’ells havien guanyat importants premis d’automobilisme.

La inauguració del museu es va celebrar el novembre del 1988, un moment que Riberaygua recorda amb gran il·lusió. “Va ser una data per no oblidar, ja que era un repte i el vam assolir”, conclou. I pocs anys després de l’obertura el museu es va situar entre els deu millors d’Europa.