Vint anys ensenyant

A mitjan i a final dels anys noranta, Internet i les noves tecnologies van irrompre a la societat, sent tota una novetat per als joves, però sobretot per a les persones més grans. Davant d’aquesta situació, el 1999 la Fundació Crèdit Andorrà va inaugurar els tallers d’aprenentatge d’informàtica, destinats a la gent de més de seixanta anys. “Vam apostar per la idiosincràsia del món i no volíem que les persones de més edat, que no havien tingut opcions de formar-se, es quedessin aïllades amb el boom de la informàtica. Els primers assistents no sabien què era un ratolí ni un ordinador”, explica la directora de l’entitat i que ha estat vinculada des del primer dia amb les activitats de la fundació, Francesca Ros.

Els primers anys es feia només una activitat d’iniciació en què s’ensenyava a obrir l’ordinador, a entendre què hi havia a la pantalla i posteriorment es va fer un curs d’ampliació en el qual es mostrava com obrir un Word, un Excel i com es podia fer una comptabilitat familiar molt casolana. Ros assegura que “no va ser complicat que la gent s’apuntés als cursos, ja que hi havia persones amb interès per aprendre i conèixer l’ús de les noves tecnologies i nosaltres les podíem ajudar”. L’augment de la demanda i interès per part dels més grans de voler aprendre es demostra amb el fet que, al començament, les aules eren de dotze persones i avui en dia n’hi ha més de vint. A més, el preu dels aparells ha baixat força respecte a final del segle passat i l’ inici d’aquest.

Les classes, tot i que la principal demanda segueix sent l’ús de les noves tecnologies, al llarg del temps s’han anat adaptant a altres inquietuds i demandes dels usuaris i el ventall de temàtiques s’ha anat ampliant. “No em pensava pas, quan vam inaugurar les activitats, que faríem cursos de francès, anglès i història d’Andor­ra”, indica la directora de l’entitat. Al llarg dels anys, amb aquests tallers “s’ha volgut prioritzar la transmissió de valors, coneixements i que els assistents puguin seguir ensenyant el que han après a la seva vida en un espai obert”, assegura Ros.

A l’inici, però, no va ser tan fàcil realitzar aquestes activitats, per la novetat que suposava i pels dubtes sobre si funcionaria. “Al començament, quan es va plantejar, hi havia gent que feia celles, que no ho veia del tot clar, havia escoltat dir que això s’acabaria, però els vam explicar les coses positives, que era una activitat a llarg termini, i al final el patronat ho va entendre”, diu la directora. En tots aquests anys els tallers han contribuït que una part de la població activa que té risc de quedar-se al marge, mantingui connexió amb una societat que avança a passos de gegant. “Al final vam fer una bona aposta i ens va sortir bé”, conclou Ros.