L'inici d'un èxit popular

Va néixer com a novetat en les accions per celebrar el Dia nacional de l'esport i, deu anys després, és una de les trobades més sol·licitades pel públic. La primera cursa premi Illa Carlemany es va realitzar el 16 de maig del 2010 amb l’objectiu de promoure els hàbits de vida saludables. La carrera popular, organitzada pel Govern i la Fundació Crèdit Andorrà, constava de dos circuits, un de curt de dos quilòmetres i mig que arribava fins al pont de la Rotonda i girava cap a Prat de la Creu, i un altre de llarg, de cinc quilòmetres, que passava per Escaldes. Ambdós recorreguts, però, començaven a les onze del matí a la plaça Rebés i finalitzaven al camp del Consell. “Era una cursa per a tot­hom. Volíem que fos un dia festiu i simpàtic en què s’ajuntessin els atletes que volien competir, però també les famílies que volien fer-la caminant. El més important era moure’s per la salut”, comenta Manel Blasi, que era el secretari d’Estat d’Esport en aquell moment.

A la carrera popular hi podien participar ciutadans de totes les edats, així com persones amb mobilitat reduïda o limitacions sensorials. Hi havia qui anava amb patins, patinet, cadira de rodes, bicicleta o acompanyats dels seus gossos. Els sis primers classificats masculins i femenins rebien vals de compra que estaven valorats entre 350 i 175 euros per gastar a Illa Carlemany i, com a innovació, es venien samarretes commemoratives per recaptar fons per al banc d'aliments de Càritas. Dos dies abans de la cursa ja es van superar les 400 inscripcions. El dia va arribar i la cita principal de la jornada, que va rebre l’eslògan de Mou-te per la teva salut, va començar amb retard. Una inesperada afluència de corredors feia cua per rebre el dorsal mentre d’altres s’inscrivien a última hora aprofitant el bon temps. “Em va encantar que vingués tanta gent a córrer. Recordo que volia fer un entrenament de qualitat i que hi hagués tanta participació em va motivar molt”, explica Toni Bernadó, atleta i guanyador d’aquella primera edició. Les 1.000 samarretes que es van produir per a l’ocasió es van esgotar i l’organització, que havia preparat 1.200 dorsals, se’n va quedar sense i en va haver de fer alguns a mà. “Rebre tanta gent va ser una sorpresa, ja que, en ser la primera edició, s’havia fet poca divulgació”, comenta Blasi. Quan faltava un quart d’hora per a les dotze del migdia, els corredors es van apropar a la zona de sortida. En aquell moment un grup de participants va enfilar per l’avinguda Meritxell abans d’hora i, tot i els crits de l’organització i dels altres inscrits per advertir de l’er­rada, al cap de pocs segons van sonar els trets amb els quals els participants es van posar en marxa. “Crec que els atletes més experimentats tenien un xip a la sabata per poder registrar el temps que feien”, explica el secretari d’Estat d’Esports. La cursa reina la va guanyar Bernadó amb un temps de 13’28”, amb 17 segons de diferència respecte al segon classificat.

Un cop arribats a la meta, situada a la gespa del camp del Consell, els participants van gaudir de diverses activitats paral·leles, com uns inflables per als nens, un lloc on s’aprenia a cultivar productes hortícoles als balcons de casa i una arrossada popular per recuperar forces, que va repartir fins a 900 racions. “El millor era que en fer-se a l’Estadi Nacional hi havia molta festa, era molt agradable. M’agradava acabar allà perquè era un recinte més tancat”, recorda Bernadó. Finalment, la jornada va recaptar 2.000 euros per a Càritas i gràcies a l’èxit assolit, una dècada després les xifres de participació segueixen sent excel·lents.