20 anys de natura i innovació

El 15 de juny del 1999 el parc natural de Sorteny es va inaugurar i ara, vint anys després, celebra l’aniversari. L’inici, però, va començar vint-i-cinc anys enrere, quan es van plantejar de fer-lo. “Un equip científic botànic va explicar que la vall era excepcional i que s’havia de conservar, s’havia de tenir un espai protegit i es necessitava tenir una biodiversitat important amb protecció i conservació”, explica Sergi Riba, cap del departament d’Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat d’Ordino, que fa vint-i-cinc anys que és al comú i va formar part des de l’inici del plantejament per fer del parc de Sorteny una biosfera protegida.

Les primeres passes abans d’iniciar-lo no van ser poques. En primer lloc, es va analitzar el que hi havia, es van fer diferents propostes i es va pretendre “combinar la demanda del públic amb la conservació de la biodiversitat de la zona, i tot aquest procés no va ser cosa de dos dies”, assegura Sergi Riba. Una vegada es va tenir la idea de què i com es volia fer, va comportar entre dos i tres anys d’estudi per saber “si aquella manera establerta era possible de realitzar”, i després s’havia de “discutir” amb Turisme i amb els ramaders. S’havia de negociar i convèncer tots els actors, situació que no era gens fàcil, perquè totes les bandes havien de quedar satisfetes. El cap del departament d’Agricultura d’Ordino indica que “per exemple, es va dir de tancar la pista i limitar l’accés a certes hores perquè els ramaders poguessin pasturar, però, és clar, la gent no ho veia del tot bé, perquè els perjudicava a ells”. Aleshores, se’ls va haver de convèncer, demostrar-ho científicament i, a més, en aquell moment, tota la legalitat per fer el parc era nova i hi havia la Llei de qualificació, que donava als comuns la possibilitat de conservació del parc natural.

De fet, un dels principals episodis que no van ser senzills de resoldre era la implantació de les pistes d’esquí, segons manifesta Sergi Riba, “perquè quan es van plantejar fer-les a Arcalís la gent deia que no les volien. Ordino va dir que no, al principi, a les pistes”. Davant de la negativa, es necessitava una constatació científica i sobretot explicar al poble que el parc era important i necessari de realitzar. “En tot moment es va buscar cert equilibri per fer les pistes i a la vegada donar a conèixer la vall i protegir la zona. Perquè el motiu pel qual neix el parc és per la seva conservació”, recorda Riba.

Després de vint anys, Sorteny és un entorn de qualitat, de turisme, un espai sostenible per gaudir dels paisatges i que ha anat evolucionant amb les tendències i interessos del públic. El següent pas, tal com explica el cap del departament d’Agricultura de la par­ròquia, “és assolir l’objectiu, cara al públic, que conegui el parc, protegir-lo i, a més, té un gran potencial. És un dels espais més rics del Pirineu”.

La planificació actual del parc és, en primer lloc, la conservació, la protecció i fer conèixer al públic com funciona, en segona instància es prioritza l’acolliment del públic, fer gaudir i participar la gent, donar-li més eines per conèixer el medi, donar més serveis i de més qualitat com, per exemple, el mirador, al Grau de la Llosa, que és un espai on es pot gaudir d’una gran tranquil·litat, permet contemplar paisatges i també es busca fomentar el turisme guiat.

Des del parc, actualment, s’estan mantenint les línies bàsiques de la fundació i es pretén donar a conèixer, a més de la recerca, la conservació i també es vol proporcionar eines al públic perquè tingui més coneixements sobre aquest espai, però “per sobre de tot es vol donar una bona experiència, un ús sostenible i un servei de qualitat per al públic i els assistents”, conclou Riba.