Joves i càlcul

Era una alegria per a tots. Teníem l’aspiració de fer-ho a Andorra i ho vam aconseguir molt aviat. Només s’havien fet tres edicions!”, recorda Asunción Larrosa, que en aquell moment era secretària general de la conselleria d’Educació de l’ambaixada d’Espanya a Andorra. L’any 1993, el país acollia la final nacional espanyola de l’Olimpíada matemàtica, un fet històric, ja que la trobada educativa travessava la frontera per primera vegada. Entre el 18 i el 24 de juny, uns cinquanta joves amants de les matemàtiques es van traslladar amb coordinadors i professors des de ciutats espanyoles fins al Principat. “A part dels andorrans, eren alumnes de vuitè d’EGB i havien estat seleccionats per les comunitats autònomes després de passar proves prèvies”, explica Larrosa.

Com tot esdeveniment, l’Olimpíada matemàtica necessitava una bona organització i una preparació molt treballada per tal que tot sortís el millor possible: transport, allotjaments, activitats... “Eren moltes despeses, tot i que les delegacions espanyoles hi aportaven alguna quantitat. Vam buscar suport i vam aconseguir el patrocini de Banca Mora i l’ajuda de Govern i els comuns”, recorda. Les ganes i la il·lusió d’organitzar aquella final eren notòries. Una novetat que l’oficina de coordinació de centres docents espanyols a Andorra, amb la col·laboració de Govern i Banca Mora, va crear va ser un concurs de cartells, amb l’objectiu d’anunciar l’esdeveniment per tot el país. En total, es van presentar 90 treballs, però el primer premi, dotat amb 20.000 pessetes, se’l va endur l’estudiant Sara Salvador. “També es van regalar samarretes amb el logo per als participants”, afegeix l’ex-secretària general.

El primer dia de la final nacional espanyola de l’Olimpíada matemàtica va arribar. Els alumnes espanyols van viatjar sense problemes fins al país, on van conèixer els participants andorrans. La primera prova, la individual, la van realitzar al departament de Cultura i Joventut del comú d’Andorra la Vella. Durant aquests dies van fer excursions a indrets com Casa de la Vall, el Museu d’Areny-Plandolit, el de l’Automòbil i el llac d’Engolasters, però també van viatjar a la Cerdanya, Conflent, Foix i l’Hospitalet, entre d’altres. L’última fase, per parelles, es va celebrar al Palau de Gel, a Canillo. El ministre d’Educació, Cultura i Joventut en aquell moment, Josep Dallerès, es va reunir amb els estudiants, els quals el van obsequiar amb un trofeu commemoratiu d’aquella edició de la prova. “Tothom estava molt content per com havia anat l’Olimpíada. Va ser una experiència molt maca. Fins i tot ens van felicitar des del ministeri d’Educació de Madrid”, recorda l’ex-secretària general.

La revetlla de Sant Joan va coincidir amb l’acte de lliurament de diplomes i de clausura, que es va celebrar a la sala d’actes del comú d’Escaldes-Engordany. El guanyador va ser Jorge Alonso Vicente, de l’escola Lourdes de la comunitat de Castella i Lleó. La plata se la va endur un dels quatre representants de les escoles andorranes, Omer Giménez, mentre que el tercer lloc va ser per a Juan Bailón de la Calle, del mateix centre que el guanyador. “El millor no ha estat el premi sinó la setmana que hem passat a Andorra” declaraven Vicente i De la Calle. Els premis vam comptar amb la presència de la sots-directora general de l’oficina de cooperació internacional del ministeri d’Educació i Ciència espanyola, Elena Carrero, el director de l’oficina dels centres de coordinació espanyols a Andorra, Aurelio Gómez, la representant del ministeri d’Educació andorrà, Teresa Cairat, el cònsol major d’Escaldes-Engordany, Jacint Casal, el president honorari de l’Associació de Professors de Matemàtiques d’Espanya, Gonzalo Sánchez, i el sots-director general de Banca Mora, Josep Segura. “Hi ha moltes coses que han canviat a millor però també se n’han perdut moltes. Han mantingut la il·lusió i gràcies a això se segueix mantenint viva”, conclou Larrosa, que valora positivament l’evolució que ha fet l’Olimpíada matemàtica durant aquests 25 anys.