Futbol organitzat

El futbol andorrà s’organitzava fins al juny del 1994 en una associació que amb la feina liderada per Francesc Vila es va convertir en una federació homologada com les entitats de tots els països. Armand Fajardo, vice-president primer de la junta directiva al naixement de l’ens, remarca que la transformació es va fer “perquè calia si volíem representació en l’àmbit internacional, i per a la promoció del futbol andorrà i per millorar, perquè les subvencions eren dels comuns en hores de camps o ajut econòmic o patrocinadors per a les lligues que es feien. Volíem mirar més al futur i al del futbol base, formatiu, de la federació”. L’exdirectiu precisa que l’objectiu perseguit especialment per Vila va trigar a concretar-se dos anys des de les primeres reunions i no va ser fàcil: “Hi va haver problemes burocràtics, no ho teníem del tot clar. Calia molta documentació, demanàvem suport a la UEFA i la Federació Espanyola ens en va donar molt per acabar de tirar endavant.”

Fajardo apunta que la de futbol va ser de les primeres federacions que es van crear i que va néixer en un moment de canvis arran de l’aprovació de la Constitució, i com “vam haver de treballar molt perquè estàvem verds, ens faltaven recursos, primer per tenir la federació i després per aconseguir el reconeixement internacional que ens van avalar la Federació Catalana i l’Espanyola”. El punt de partida era un volum “important de clubs de futbol i futbol sala que van donar suport, perquè era la manera que la federació ho organitzés tot, la competició, fitxes, i en l’àmbit arbitral més professional”, relata l’exdirectiu, per afegir que àrbitres de la catalana feien cursets als professionals del país “perquè aquí era una mica d’anar per casa”, i es van regular “buits legals”, com el que hi havia amb les fitxes d’estrangers “que s’inscrivien aquí i tenien fitxa, i sense venir a Andor­ra podien anar a d’altres lligues”.

Millores avalades pels representants de la FIFA i de la UEFA, que van passar dos dies al Principat per supervisar el funcionament de la federació i van atorgar les primeres subvencions, “però ens va anunciar que tot canviaria i el Govern no havia d’involucrar-se i havia d’acceptar que les decisions eren seves i que havíem d’agafar personal per gestionar els tràmits i tenir els primers ajuts”, exposa Armand Fajardo. I afegeix que els organismes internacionals van col·laborar perquè Andorra tingués “el primer seleccionador de futbol, Manoel Miluir, i per començar a crear les bases de la lliga, amb l’ajuda de Tonono, que estava a l’FC Andorra, i vam agafar la base del que ells tenien”, mentre futbolistes com Koldo o Justo Ruiz feien classes per les escoles i a Aixovall “per a qui volgués practicar el futbol”.

L’exvicepresident considera “impressionant” l’evolució del futbol perquè “no crec que ningú pensés que arribaríem aquí perquè no teníem coneixements, ha sigut a poc a poc, pels esforços de la gent que s’hi ha involucrat, i és una gran satisfacció”, i remarca que en promoure la federació “el que teníem molt clar és que amb bones directrius el futbol andorrà havia de canviar”. Fajardo recorda recomanacions de la UEFA com la de promocionar el futbol femení i valora que “s’ha fet una gran feina i s’està treballant molt bé”, i també en el futbol base, “que ha canviat molt des de fa quatre anys i és molt positiu”. I no oblida el paper decisiu de Francesc Vila, primer president i responsable de l’ens fins que va perdre la vida en un accident el desembre del 2000, per organitzar el futbol andorrà. “Vam tenir la gran sort de tenir-lo perquè hi va dedicar moltíssimes hores i va fer que tirés endavant”, subratlla.