Conservar la història

L’any 1988 l’especialista en restauració d’obres d’art Eudald Guillamet va dedicar els mesos d’estiu a restaurar la Verge del Remei, situada a l’església de Sant Climent de Pal. Una talla romànica del segle XIII, segons explica la tècnica de restauració de Patrimoni Cultural Mireia Tarrés, de la qual se sap més aviat poc de la seva història a causa de la manca de documentació. Alguns historiadors la daten pels volts de l’any 1200, així que de tan antiga que és els membres del quart no es refiaven gaire de deixar-la sortir del recinte, mantenint-se durant dècades amagada de tota mirada dins de la caixa forta de l’església.

“Cada matí anàvem amb els de casa Nicolau a l’església, ja que la tenien allà guardada, i la portàvem a la casa del comú, a la casa del quart, on hi tenia els estris. A les esglésies romàniques les figures estaven sempre guardades, va ser recentment que es van posar al culte, el segle passat”, recorda Guillamet. I és que des de Patrimoni Cultural es creu que la talla no s’havia mogut del poble des de la creació. “Podria ser que gent del poble l’hagués pogut conservar a casa seva o al quart. Durant el segle XX hi va haver casos de venda de béns mobles de les esglésies a través dels antiquaris perquè es feien campa­nyes al Pirineu per intentar recuperar peces valuoses d’època romànica”, afegint que a Pal hauria pogut passar el mateix, però “suposo que la gent d’allà va vigilar perquè això no passés i va saber custodiar aquesta obra d’art perquè hagi pogut arribar fins als nostres dies”. De fet, la talla de la Verge estava tan ben custodiada, explica, que per intentar robar-la calien dues claus que posseïen dues persones diferents del poble. El motiu de guardar la talla romànica, segons narra el restaurador, era per una qüestió de moda, “hi ha algun decret d’algun bisbe que diu que s’havien de treure les imatges de no sé quina església perquè donaven paüra. És el mateix cas del Crist de Sant Joan de Caselles, que el van trencar i en van amagar els trossos al costat de l’altar”. Guillamet prossegueix recordant com va ser el procés de restauració de la Verge. “En aquella època la talla estava força ben conservada, el que passa és que tenia al damunt una policromia molt lletja feta recentment i restaurant-la va sortir a sota una policromia més antiga, interessant i bonica. Crec recordar que els ulls de la verge eren de color blau; recordo que va ser una troballa molt interessant”, emfatitza el restaurador, que explica que va consolidar l’enguixat, “des de les capes de pintura que hi havia damunt la fusta, que estaven bufades. Els estris que vaig utilitzar per treballar la talla van ser alcohols polivinílics, bisturís de diferents mides i lupa, rascant a poc a poc i amb molt de compte, amb un respecte absolut del que hi podia haver a sota”. Una tasca mecànica que, segons comenta Tarrés, és molt feixuga i requereix molta traça. “És una feina molt lenta perquè s’ha de treballar molt a poc a poc a punta de bisturí, aixecant només la capa superficial sense fer malbé la capa inferior.” Es creu que la restauració d’Eudald Guillamet va ser per poder exposar la talla romànica aquell mateix any, del desembre del 1988 al febrer del 1989, a l’exposició Andorra medieval, a la sala d’exposicions de Govern, on hi havia l’antiga caserna de bombers. Una vegada arribava l’hora de dinar, el restaurador indica que “anàvem a menjar a Cal Drenella i a la tarda continuàvem amb la verge fins que, cap al final de la tarda, la retornàvem a l’església amb el Pep de Cal Nicolau. Em vaig trobar molt bé amb la gent de Pal”.

La Verge del Remei en fusta policromada està exposada actualment a la capella lateral de l’església de Sant Climent de Pal, coberta amb una vitrina feta a mida per un vidrier de Barcelona.